dilluns, 30 de juny del 2014

MIG IRONMAN OLIVA

El nostre triatló començà ben prompte. Quedem a les 5:45 en la plaça Reginaldo on ens hem de vore Ximo Porcar, Jose Carlos i jo. Jose ens ha dit que eixirà des de Xella. Es fan les 6 i JoseCa no dóna senyals de vida. Intentem contactar en ell per waspast i telefonant-lo, però res. Es fan les 6:15 i decidim anar cap Oliva. De camí anem parlant amb companys del club que vindran a vorens i ens diuen que al bello durmiente el tenim de camí. Apleguem i anem a pels dorsals on ja ens preparen per a la natació: Hi ha meduses, però tranquils que a estes hores estan per baix.
Preparem les bicis al box, ens posem el neopre i cap a la línia deixida. Je he de fer una parada d’última hora i aplegue a leixida un poc agoviat pensant que no aplegava. Passant pel control de xip Jose el xellano intenta animar-me. Em veu en mala cara, la veritat és que no estava gens motivat, algo em deia que no era el meu dia.
  
Per fi donen leixida. Quan portàvem uns 100 metres, començem a vore unes quantes meduses, eren menudes i, tal com ens havien dit, estaven per baix. Però encara no hem aplegat a la primera boia i les meduses ja ni són tan menudes ni estan per baix. A la complicació de nadar amb 300 triatletes hem dafegir lanar esquivant les meduses. Decidisc obrir-me un poc i nadar lluny de tots, hauré de fer més metres però tindré la seguretat de vore les meduses i poder esquivar-les, cosa que per moments es fa complicat, són bancs de meduses que em fan parar per no tindre lloc per on pasar.

Per fi acabe el segment de laigua, abans dentrar a box estan els companys del club animant i em fan oblidar lo mal que ho he passat. Aplegue on esta la meua bici i mentres em prepare per agafar la bici la meua Maria em pregunta que com estic, li comente que em pica tot pel verí que solten les meduses però que per sort no mha picat cap. Apunt deixir aplega un xic a per la bici, el pobre està plorant, des de fora lanimen però ell diu que li fa molt de mal les picades de medusa, jo al vorel decidisc no quiexar-me més.
 
La bici no es fa pesada. No porte contakilometres, vaig a pulsacions i així segur que no em creme. El circuit té unes quantes rampetes i algun tram amb el vent de cara. El pitjor de la bici és que a l’últim avituallament no quedava aigua i vaig haver de fer l’últim tram amb un culet daigua i com jo han de fer-ho la majoria de triatletes.

Deixe la bici i a correr. Els primers km em trobe be. Vaig a un bon ritme i no estic excesivament cansat, però al km 4 comense a notarme punxades al bessó. Acabe la primera volta de 7 km i ja note punjades als dos bessons. I aproximadament al km 9 passa el que havia de passar: bessó amunt, estire un poc i torne a correr, als pocs metres altra vegada, així fins que a la quarta vegada decidisc retirar-me. No mhe retirar mai de cap carrera, però encara quedaven 10 km i podia lesionar-me greument.

Amb mal sabor de boca vaig tornar dOliva. Per sort, nomes tinc els bessons sobrecarregats de tant entrenar i competir. Ara un poc de descans i a pensar en el pròxim.

Com voreu no tot ens ix be ni acomplim sempre els nostres objectius. El que passa és que quan les coses no ens ixen bé, no tenim tantes ganes de contar-les.


per: Vicent Andreu

divendres, 6 de juny del 2014

LA TITÀNICA


Hola a tots, ja estem altra vegada per ací. 

Feia temps que no podia disputar cap prova per unes molèsties que encara tinc, però ja no podia aguantar més i per provar hem vaig apuntar a la Titànica, una marxa ciclista amb 8 ports de muntanya en 183km.

Començàrem el divendres per la vespra Mari i jo cap a Marina d'Or. De camí algo de pluja, però be, va ser un momentet de res. Arrivàrem i a recollir els dorsals amb els meus companys, i fer-nos unes cerveses en els companys del ccGuadassuar fins que arribava Juli i Jose, els membres del club. 

Dissabte toca alçar-se prompte i desdejunar, que a les 7:30h és l'eixida. La prova es va fer dura, menys mal que m´havien avisat. 

Comencem a agafar ritme, però per a variar sempre em te que passar algo. Esta vegada tocava: 
  1. Caurem 2 vegades el botelli
  2. Una les ulleres, que al final ja ni hem girava al sentir que m´havien caigut.
Seguim Manolin Dani i jo juntets tota la marxa, fent-li cas a Manolo que ja la va disputar l'any passat i menys mal, que si no hagués acabat més fet pols del que vaig acabar. Poc a poc i a la marxa l'acabàrem. 

Vos anime a tots a que si un dia podeu i l´entreneu la feu, perquè és molt bonica. Això si, entreneu ben entrenat jejejeje. 

Voldria agrair a tots els Guadassuarencs el bon cap de setmana que passarem per Oropesa, que espere algun dia tornar a repetir. Un salut a tots i fins l´altra. 
                   
per: Salvatore
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA