PRETEMPORADA A LA MUNTANYA

Aquest any he descobert la carrera per la muntanya o el “Trail” (com es diu més tècnicament) i hem afegit sessions d’aquesta durant la pretemporada per a preparar el primer objectiu d’aquest any: la mitja marató de Xàtiva. És la primera que faig així que vaig a cegues i a vore 

que ix, això sí amb moltes ganes.

Com a proves realitzades a la muntanya han estat el Km vertical de Gandia, on una bona representació del club hi vam ser ( Xuli, Sardi, Fran, Lore i Maria). Una carrera molt recomanable per a fer, ja que el recorregut acabant pujant al Montduver és molt bonic a la vegada que dur amb +1000 m de desnivell positiu acumulat.

Una altra prova que vaig realitzar va ser els 23km de muntanya d’Enguera “Trail Balsa Blanca” amb +1000m de desnivell acumulats, a la pàgina web es deia que el 80% de la carrera es duia a terme per sendes, aleshores tenim maneres diferents d’entendre les paraules. La carrera va transcórrer en la seua totalitat per pistes, lo que feia fàcil el correr. 

Finalment, aquest cap de setmana he corregut la mitja marató de muntanya de Canals. Amb menys metres de desnivell acumulats, però repartits de manera que la carrera va resultar més dura. Aquesta carrera igual que les altres, tenia una finalitat d’entrenament suau, però al km 2 eixa idea s’havia esfumat.

 És inevitable sentir la posició a la que vas i no picarte a la vegada que vas avançant a gent, així que al km 12 després d’una caiguda sense importància anava entre els 10 primers. Em va motivar molt i no vaig minorar el ritme, fins que no vam vore una senyalització i del segon al dècim ens vam pedre i s’esfumà tota posibilitat de quedar a la mateixa posició a la que anavem. Després d’acò amb els bessons pujats a la gola vaig acabar la carrera com vaig poder.

Aquesta pretemporada finalitza aquest cap de setmana on he de fer un entrenament de muntanya suau, que la mitja marató de Xàtiva està propera (dia 23 de febrer) i hi ha que anar llevant càrrega a les cames i afinar el que es puga afinar. No arribe al millor moment de forma, degut a la fotuda bursitis a la planta del peu, però al ser la primera no tinc ningun tipus de presió i de segur que la disfrutaré molt.

 Per: Fran Peris

COMENCEM LA TEMPORADA 2014. DUATLÓ DE PICANYA

Comença la temporada de duatlons, i també el debut d'aquest any a una competició. Va ser un poc

per error. Juli volia inscriure's i jo li vaig dir que també volia anar fent algun duatló mes endavant,

el de Picassent per exemple. Al final ell es pensà que Picassent era Picanya i m'inscriu a mi també!

El vaig pillar dormint i el que passa...

Per error o per casualitat alli estàvem Juli, Joan Fito i jo, disposats a afrontar l'eixida amb 500

participants més. Molta gent i molt de nivell, difícil no quedar­se enrere però intentem mantindre

bon ritme des de l'eixida. Fito i jo fem els 5 primers kilòmetres junts, intentant no despenjar­nos

d'una grupeta de corredors, ja que estos seran els nostres companyers del segment de bicicleta.

Agafem la bici junts però ja a la carretera no veig que vinga darrere de mi, intente trobar algu per

poder fer aquest segment més ràpid. Al final de la primera volta ja s'havia format un gran grup,

molts ciclistes junts, una situació un poc perillosa. Ningú volia possar­se el primer, bufava molt el

vent de cara i la gent es reservava per al segment final de carrera a peu. El circuit de bicicleta era

mes bé complicat, moltes traçades de corbes no es veien, algun botet que altre, un poc per fora de

la carretera i quan menys m'adone ja estem a la zona de transició. Deixe la bici corrent, mire per si

estava ja la bici dels meus companys però pareix ser que anaven en el grup de darrere. Intente fer

els ultims kilòmetres el més ràpid possible, i ara sí, em creue amb el meu germà, poc desprès amb

Fito i ens donem ànims, que ja queda poc fins l'arrivada.

A la zona d'avituallament ens vegem, compartim l'experiència del duatló, també estava el nostre

entrenador Paco, Sergi, entre d'altres membres del club triatló Carlet, que eren un fum de

participants.

Ja hem fet el més difícil que es tornar a entrenar i a preparar­-nos. Ha començat la temporada! Fins

la pròxima prova!! (Segur que no passarà molt de temps)