dilluns, 26 de maig del 2014

15K MASSAMAGRELL

El passat dissabte 10 de maig, gràcies al suport del meu cosi Victor em vaig disposar a realitzar per primera vegada 15k junt a una bona colla de triatletes.

Tot comença a les 16:30 a la porta de l'espai, lloc on haviem de reunir-nos. I allí estàvem; Maria, Teto, Sardi, Victor, Bou, Ximo, Jose Carlos, i com no, una bona colla d'animadors i animadores. Intentem estar tots puntuals per a no fer tard i arribar amb tranquilitat, perquè encara havíem de passar a retirar els dorsals i adquirir la samarreta solidaria per les malalties rares i com no, fer-nos les degudes fotos de rigor.

S'acosta l'hora de començar la prova, i cada vegada els nervis són majors... No obstant, la quantitat de participants i l'ambient extraordinari que es respira fan que cada volta siguen més les ganes de posar-se a córrer. Cadascun ocupa el seu caixó i per fi, allà anem Maria, Sardi, Bou i jo a calfar les espardenyes!!!

La cursa va de meravella, moltíssima gent per tot arreu animant, però clar... tot no podia ser tan fàcil i tan bonic com pareixia . Quina calor ens feia, els peus hem cremaven, tot i això continuem endavant. Tornem a passar pel centre del poble on estaven els companys del tri animant-nos, que bona falta em feia.... no podia més. 

Ens carreguen d'energia i motivació i seguim a bon ritme i sobretot disfrutant, fins que arriben les costeretes i les forces comencen a fallar, però ahi, teniem a Sardi que ens animava en tot moment a continuar i no baixar el ritme. 

Pocs metres per al final, que alegria, quina emoció i satisfacció més gran, prova superada!!! Havia conseguit córrer els meus primers 15K.
Ànim a tots aquells que pensen que no són capaços, només cal deixar-se portar i voler.

Després de dues setmanes seguides aconseguint objectius, primer amb el duatló del poble i seguint amb els 15K de Massamagrell, ara sé que res es impossible, tot és proposar-s'ho i intentar-ho. Val la pena l'esforç.

M. Aurora Cerdán

dijous, 8 de maig del 2014

HALF ARENALES 2014

L'aventura començava el divendres amb la recollida de dorsals i deixar la bici en box. Gran ambient i moltíssima gent per tots llocs. De bon matí, el dissabte ens trobem a la Platja d'Arenals, però no se m'ocurrix altra cosa que oblidar-me el neopré a casa...així que toca tornar a replegar-lo. Buf! en lo tranquileta que estava, els nervis m'entren encara que sigui per un moment.

Ara si, tot preparat, neopré posat, i a calfar. L'aigua pareix molt tranquileta, esta fresca, però es pot nadar bé. Donen l'eixida, i van passant els primers metres. Buf! la cosa canvia, quin vent, quines oles, no es veu res, i nade fent zig-zag...jeje. Per conter de 1900m, segur que en faig uns quants més!

Finalment ixc de l'aigua encara que una mica marejada...busque la bici, i la trobe maleint el box lo llarg que és!!! Quina transició més llarga, i damunt no trobe les ulleres!! on estan? les trobe a terra perquè Javi em dóna indicacions d'on estan...Gràcies!!

El tram de bici l'agafe amb calma. Fa molt de vent, hi han costeretes que a mi se m'atraganten, però jo a la marxeta vaig fent els 90km. Quina alegria que vaig creuant-me i m'adelanten alguns companys del club. Necessites algo? tot bé? com vas? quin convoiet trovar-me'ls!!! Són atents fins i tot a les carreres...que bé que sou!


Per fi arribe a boxes de nou. Les cames van molt bé, deixe la bici, i a córrer. Buf! que dolor d'estòmac, serà ara al principi. No passa res, poquet a poquet em deixarà córrer tranquileta i al meu ritmet (A RITME ELX, per supost). Però que va! passe pel primer avituallament, i decidixc caminar per poder beure aigua i continue al momentet. 

S'acosten les dunes d'arena, i veig als companys del triatló de Santa Pola. Quina alegria!! es sorprenen al veurem al igual que jo a ells! van passant els quilòmetres i em trobe amb més gent de Santa Pola, Jose, Garri, ... i com no, a la meua afició, totes les xiques uniformades amb l'equipatge del club, ahí estan i m'alegra vore-les, però quin dolor de panxa!! no passa res, pare, camine, m'acurruque per a que desaparega, i quan camine pareix que estic millor...però no...doncs em concièncie de que he de córrer amb la molèstia i en un tres i no res tinc la mitja marató acabada.
 
Estic als últims metres i ja estic emocionant-me. Quina alegria arribar a meta i trobar-me allí a la meua gent. S'emocionen també. I jure i perjure que no tornaré a fer eixe triatló...jajajaja. Em ric perquè ara que han passat uns quants dies, pense que potser, algun dia torne... :))

Varem ser molts del club els que debutarem en aquesta distància, i tots estem molt contents d'haver preparat, haver fet i poder acabar aquesta edició del Half Arenals, que com comenten altres triatletes que l'han fet edicions passades, ha estat la més dura sense dubte.

PRÒXIM OBJECTIU: SEGUIR GAUDINT D'AQUEST ESPORT 

per: TETO RUIZ
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA