dimecres, 24 de juliol del 2013

TRES ANYS NADANT A GUADASSUAR

Ja estem a finals de juliol i a punt de concloure els entrenes de natació del club triatló Guadassuar. En total han sigut 11 mesos, ens els que hem fet 2 sessions de natació per setmana, dirigides pel nostre mister Paco Cortés. 

Tenint en conter que han sigut 2 sessions per setmana, pels 11 mesos, fan aproximadament unes 90 sessions que a una mitja de 3 km al dia fan uns 270 km nadant en tot aquest temps. Sense contar la tercera sessió que ens envia Paco per email i que la majoria fem cada setmana. 

Els entrenes consten principalment de 3 parts. La primera consta del calfament, com a qualsevol altre esport. Unes quantes piscines pa obrir boca de lo que ens esperarà després. 

La segona part és la millora de la tècnica. Per a mi es una de les parts principal dels entrenes i que Paco sempre remarca. Amb el exercicis de tècnica, es corregixen els errors i se millora les diferents fases de les braçades. 

I la tercera part i principal de l’entrenament, consta normalment del treball principal , que normalment solen ser series on està marcat el temps i la intensitat de cadascuna. Hi ha series de 25, 50, 100, 150, 200, 250,… de tots els colors i en diferents descansos entre una i la següent. 

El primer dia que recorde que vam fer series de 50 metres, a la tercera ja no podia més. Menut ritme portaven els companys i a mi em faltava aire per tots els llocs. 

Però poc a poc et vas acostumant a la intensitat i als reduïts descansos entre sèrie i sèrie. En el que quan estàs mig recuperant-te i agarrant un poc d’aire, sents el famós conter enrere de Paco “4,3,2,1...”, que fan que penses si el cronòmetre que porta funciona correctament, ja que els segons pareix que passen de 5 en 5 i no dona temps ni a agarrar aire 2 voltes. I enseguida altra volta a nadar “a tope”. 

10k solidaris Càrites
Els “pitjors” moments es quan ja vas al límit de cansament (en “agonietes”) i ja no controles ni la respiració, ni la força en les braçades ni la correcta tècnica. Encara que ja no pugues ni en tu mateixa, hi ha que donar-ho tot i patir un poquet. 

Quan acabes l’entrenament, es quan millor
et sents desprès del gran esforç realitzat, i notes que setmana a setmana vas millorant. Encara que com es normal, sempre hi han alt i baixos durant la temporada. Sempre està el mes en el que per unes raons o altres no pots entrenar tots el dies, caus mal, tens compromisos, …. I quan tornes a nadar amb regularitat notes que has perdut un poc de nivell i que no estàs igual de fort que fa un mes ni respecte als altres companys. Però amb el treball i la intensitat d’aquestos entrenes, prompte es torna a recuperar les bones sensacions i la satisfacció de veure com vas millorant.
Durant l’any hem fet 3 voltes el famós test dels 10 minuts nadant en el que cadascú s’enfronta a ell mateix i intenta donar el màxim, per a millorar el seu anterior temps i intentar superar a la majoria de companys. Els números no enganyen i la evolució en tots els companys es més que evident. La millora de tots els companys es deu principalment als entrenes i correccions continues de Paco, i al fet de entrenar tots els companys junts, que fa que puge la intensitat del treball.
Els entrenaments, com no podia ser d’altra forma, son sempre en molt bon rollo i bromes entre tots el companys, però quan toca la part seria de l’entrenament tots ens fiquem les piles i a veure qui pot més. Com es normal, també tenim eixos xicotets “piques” quan vas entrenant i veus a algun company que va per davant i intentes tensar un poc més pa poder agafar-lo.

La majoria dels entrenes de Paco se poden resumir en: a tope, tensant i tirant el resto.(I quan descansem?). Com el nostre mister ens aprecia molt i no vol que ens oblidem d’ell, segur que ens manarà alguns entrenes de nadar per al mes d’agost. I a setembre altra volta a la Piscina Coberta de Guadassuar a continuar els entrenes amb Paco, els companys, i tota la gent nova que segur que s’apuntarà.
Bon estiu a tots!!!

per: Alfonso Gimeno

EL TRIATLÓ DE LA RIBERA. TRIATLÓ ANTELLA 2013

La data estava fixada molt de temps avanç, en aquest cas no era una data amb objectiu esportiu, més be una data que marcaria el curs de dos vides. Desprès de fixada aquesta data, veig que el triatló de Antella es tan sols dos setmanes després de tot “el lio”, que faig? m'inscric o no? Sabent que no arribaria en la millor forma però sense poder oblidar completament el triatló i pensant que una vegada arribat el dia, de segur no podria estar a l'altra part de la barrera...decidit!! Vaig a inscriurem! Ja veurem que passa! 

Una vegada arriba el dia de la prova: els membres del club havien quedat a la plaça del triatló (o “ravalet”) nosaltres eixiríem un poc avanç ja que no estàvem al poble, segons diuen...degut al caldo! Be! Arribem a Antella, tot canviat, no es pot aparcar al camp de futbol com sempre ho hem fet en aquest triatló, aparquem a la entrada del poble, agarrem trastos i a recollir els dorsals i preparar-nos per l’eixida. 

Ja amb els dorsals recollits, arriben tots els membres del club, ens posem a preparar-nos tot i esperar a que obriguen boxes, tasca que es retrasa lleugerament, per algun assumpte d’organització i/o jutges. 

En aquesta edició han canviat la ubicació de boxes (segons pareixer degut a les obres a la carretera de Sumacarcer i així no tallar la carretera de Antella) detall que no convenç a la majoria de triatletes ni tan sols al públic assistent, ja que no poden seguir la prova amb la facilitat igual que els altres anys. 

Una vegada preparats, havent passat per boxes i amb tot el pertinent per a la prova, ens dirigim a la línia d’eixida, la de tots els anys, ens introduïm en l’aigua i una vegada allí, tots cap a fora! ens fan eixir a tots els participants, hi havia càmera de cridades, ningú de tots els participants sabia res, eixim i cap amunt. Ens criden, hi ha tres eixides diferents, en la primera estaríem tots els membres del club exceptuant Ximo i Victor que eixirien a la segona eixida, una vegada el protocol corresponent...ara sí, tots a l’aigua que va a començar la prova. 

Donen el avis d’eixida i com no, comença la batalla, amb manotades, patades i tot el corresponen en eixos moments anem avançant al sector de natació, cadascú al seu ritme. Arribem a les bolles de gir i allí amb major o menor dificultat tots fem el gir, ja de volta, la tornada es fa molt mes lleugera ja que es corrent a favor. Ja apunt d’eixir de l’aigua veig eixir a Dani. Fem el llarg tram de transició fins les bicis i una vegada allí ens juntem pràcticament 4 membres del club a la transició. Dani que havia eixit abans, immediatament Juli i Pedro i després Victor, que tot i haver eixit 5 minuts mes tard arribà a aquest punt a la mateixa hora. Sense oblidar que al davant anirien Fran i Salva que amb un millor parcial de natació van traure una certa distancia als demés companys. Poc després arribarien Vicent i Ximo respectivament. Cadascú realitza la seua transició mes o menys ràpid i ja a afrontar el sector de ciclisme. 

En aquest sector si que es marca cadascú el seu ritme, ja que es el sector més exigent dels tres i on els participants han d’afrontar el port de Sumacàrcer i les dures rampes de pujada per arribar a la presa de Tous. Una vegada dalt de la bici, perd totes les referències amb els company, fins arribar al començament del port, en la primera de les corbes vaig girar el cap i vaig veure a Victor, ens separen uns 200 metres, pense: de segur que m’avança!...anem a fer el possible per que no ho aconsegueixca. Férem quasi tot el port amb referència visual fins arribar quasi dalt de tot, on ja m’avançà. Emprenguem el terreny pla direcció la pressa de Tous i alternem les posicions en varies ocasions fins que ja de tornada a Antella, Victor pren la davantera i obri cert espai entre els dos. Però certament, vam ser els dos afavorits per dita situació, ja que cap dels dos volia ser deixat enrere per l’altre. Si que hi ha que dir que molt netament, ja que hem de recordar que era una prova “No drafting”. 

Una vegada arribat a Antella...peu a terra, tocava baixar de la bicicleta i fer una baixada molt empinada amb la bici a la ma, cosa que a més d’un no li va sentar be, per lo pesades que dúiem les cames del sector de ciclisme. Toca enfundar-se les deportives i a córrer! 

Prenguem el sector de carrera pràcticament mantinguent les posicions del sector de natació. Pel que fa al sector a peu, molt canviat respecte a altres anys (personalment, crec que per a pitjor, tant per al corredor com per al públic), transcorre quasi la seua totalitat per camins d’horta on podem veure en certs moments les distàncies entre els companys i tan sols passant una vegada per la línia de meta. 

Els primers metres com es de costum son per adequar al cos al ritme corresponent de carrera, una vegada pres el ritme i ja a l’horta, on ens podem veure els participants i prendre referències, al cap davant aniria Fran obrint camí amb certa avantatge que mantindria fins el final, per darrere anava Salva i a continuació Victor i seguit de molt prop Juli, que al kilòmetre 1 va deixar enrere a Victor, que es trobava molt mal amb flato i necessitat de aigua, circumstancies que li impedirien acabar la carrera en bones condicions. Quina llàstima que similar motiu li va passar a Salva i que els va fer deixar-se molt de temps al sector de carrera a peu i fent-los perdre moltes posicions a l’arribada. 

Pel que fa als demés membres, van fer una grandíssima carrera, on cal destacar el paper fet per Pedro, que, tot i la curta experiència al triatló, va fer una carrera molt completa a tots els sectors. A més, recordar la gran vesprada de calor que van sofrir els participants i que com ja hem dit afectaren i de quina maneta a Victor i Salva i no menys va ser el patit per Vicent, que també va sofrir els efectes de la calor. 

Una vegada més, agrair el grandíssim suport rebut per tots els assistents, coneguts i seguidors del Club triatló Guadassuar. En especial nombrar eixes campanetes que tant es deixaven sentir i que sols en arrimar-nos ens feien somriure i sobretot ens aportaven eixa força. Aquesta setmana us toca a vosaltres, molta sort!! 

per: Juli Escrivà

dimarts, 23 de juliol del 2013

7é TRIATLÓ POPUALR. VENS?? TINDRÀS RECOMPENSA


El proper diumenge 1 de setembre torna l'esport més divertit a Guadassuar.


Tres esports en un, un còctel que el que prova ja no vol altra cosa.

I en esta edició amb un regal especial:

*Tots els menors de 18 anys inscrits al triatló tindran de regal un mes d’entrenaments a l’Escola del Club Triatló Guadassuar; i tots els majors de 18 anys inscrits al  triatló tindran de regal dos setmanes d’entrenaments amb el Club Triatló Guadassuar.

Podeu fer la vostra inscripció per internet o imprimint el butlletí d'inscripció i entregant-lo en algun dels establiments col·laboradors.
FORUMULARI ONLINE

Un tres en un molt refrescant. I a més podreu gaudir després dels entrenaments amb l'escola o el Club Triatló Guadassuar. 

Una Escola on el teu fill o filla aprendran i els ensenyarem els tres esports més importants:
  1. Els ensenyarem a nadar.
  2. Aprendran a anar i circular amb la bicicleta.
  3. Disfrutaran de l'atletisme.
I tot açò amb un entrenador qualificat i titulat amb els títols d'Entrenador Nacional de Natació i de Triatló.

Podeu trobar més informació de l'Escola a http://escolatriatloguadassuar.blogspot.com.es/


*el mes de setembre de 2013
** el triatló està reservat per a tots els esportistes locals. Els no residents a Guadassuar poden sol·licitar la seua participació a clubtriatloguadassuar@gmail.com


diumenge, 21 de juliol del 2013

CHALLENGE VITORIA. MENYS D'UNA SETMANA PER AL IRONMAN


Menys d'una setmana per a Dani Fuertes i Mario Bou per a la seua participació al Challenge de Vitoria.
Sobre la distància IRONMAN (3,8km de natació - 180km de bici - 42,2km carrera a peu), Dani afrontarà el seua 3er IRONMAN i Mario el 4rt.
El proper diumenge, els dos membres del Club Triatló Guadassuar estaran al País Vasc portant el nom del nostre poble.
Esperem que la prova vaja sense problemes per als dos i què gaudeixen d'un altra prova. 
Un llarg dia de patiment, esforç, sofriment, emocions, rises, mals moments; però sobretot de bons. Un dia fent el què els agrada, fent esport, i sobretot acompanyats de la família i els amics.
Al següent enllaç podeu llegir la entrada al blog de Mario del proper Challenge Vitoria.

http://ultrabouet.blogspot.com/2...

ELS BOUS DES DE LA BARRERA NO ES VEUEN IGUAL

Ahir va ser una de les poques vegades que em tocà veure els bous des de la barrera. No estic acostumat a anar a un triatló i veure-lo com a espectador. Però ahir tocava. Dani Fuertes i jo participarem la setmana que ve al Challenge IRONMAN de Vitòria i vam decidir no participar al triatló d'Antella.

El que menys m'agrada va ser el principi. Pagar 5€ per aparcar el cotxe en Antella?? Valla tela, crec que s'en estan passant dos pobles. No se que volen solucionar amb això, però per ara van a perdre a molts triatletes que anem a entrenar en estiu i algun participant per a les properes edicions. La culpa en ningun cas la te la organització, al igual què els xiringuitos de la Assut, però ells són els què més van a perdre.

Arribem a boxs i veure a tots els companys del Club Triatló Guadassuar que participaven vestits per a la feina. Quina enveja, jo vullc estar ahí. I d'amunt tots els companys d'altres clubs dient-nos que què fem ahí, per què no el fem. 

Però ahir tocava animar. Veure als teus companys donant-ho tot. Uns van millor i altres no tant. Però veure el somriure al veure quan els animem pareix què els done un puntet més de força.

Des de dins de la barrera sempre estàs esperant a veure als teus per a què t'animen, però des de fora és el mateix. 

Per això, primer que rés felicitar a Fran, Juli, Salva, Victor, Dani, Pedro, Ximo i Vicent per estar allí vestits per a la feina; i sobretot als que sempre estan animant-nos. Gràcies a ells i elles sempre peguem un pas més endavant, i si parem són els que ens fan moure.

Un 10 a la afició i un 10 a tots per ser finishers al triatló de la Ribera, el triatló d'Antella.

Per: Mario Bou

divendres, 19 de juliol del 2013

DEMÀ TRIATLÓ D'ANTELLA. UNA DE LES CITES DE L'ANY

Aquest dissabte 20 de Juliol es disputarà el, famós, popular i sempre esperat, triatló de Antella amb les distàncies de 1,2/38/8,2 kms, de natació, bici i carrera a peu, respectivament. Una prova més del circuit “No Drafting Series”.

Aques triatló es molt especial, per als membres del club, dintre de tots els triatlons que es puguen realitzar, tant per la proximitat de la població com per la quantitat de entrenaments i quedades realitzen els seus membres allí. A més hi ha que afegir l'ambient que es recull el dia de la prova a la localitat de Antella. Tots els seus veïns ixen al carrer per veure el desenvolupament de la prova. La població i els assistents es volquen completament amb el que succeeix a la localitat i porten en volandes als participants. 

En la prova prendran l’eixida 8 membres del Club Triatló Guadassuar, amb diferents objectius. Per alguns d’ells es una de les proves objectiu de la temporada, on intentaran traure un excel·lent resultat. Encara que, no es menys objectiu per a tots els altres membres que prendran l’eixida, ja que sols el estar a la d'eixida en una d’aquestes proves ja es un bon resultat. Tots ells lluitaran contra si mateix e intentaran superar-se com es costum. De segur que veurem la magnífica feina feta durant tot el any amb els entrenaments dirigits per el nostre preparador Paco Cortes Esparza.

A més hem de comentar que es una pena que no puguen estar amb nosaltres per disputar la prova més membres del club, per diferents motius. Alguns d’ells tenen reptes encara molt més grans per als que estan preparant-se, altres simplement per motius de mèdics. Malgrat i això, com ja ens estem acostumant en aquest club, de segur que podrem sentir els seus crits d’ànims al segment de carrera a peu i a les transicions, que juntament amb la comitiva que tant ens agrada que ens acompanye, alla on estiga el club, faran entregar-se i superar-se a tots els participants, amb el plus de motivació que aixoò suposa.

En conclusió, aquest dissabte es viurà una gran vesprada de triatló, esport, superació i companyerisme al triatló d’Antella. D’una forma o d’altra de segúr que tots els assistents disfruten.

Molta sort I anims per als participants!!!

Per: Juli Escrivà

dijous, 18 de juliol del 2013

7é TRIATLÓ LOCAL GUADASSUAR. CALFANT MOTORS

Ja tenim el cartell preparat del VII Triatló Local Guadassuar. El 1 de setembre és la data elegida.

I aquest any amb la gratificació de què a tots els menors de 18 anys que participen tindran un mes d'entrenaments gratis en l'Escola Club Triatló Guadassuar; i els majors podran gaudir de dos setmanes d'entrenaments.

Prompte penjarem tota l'informació del Triatló Local a la web del Club. Vos esperem.

Triatló, on el rival a batre és u mateix.

POLAR TRI DAY - REPETIREM


Molt bones les sensacions després de la celebració del POLAR TRI DAY Guadassuar del passat dissabte. El bon ambient i germanor van ser una constant durant tot el dia.

Començarem a les 9:00h del mati amb els circuits a peu, on tots els participants pogueren gaudir dels camins d'horta del nostre poble, una sorpresa per a molts d'ells. El camp es un patrimoni de la nostra localitat i amb aquests camins podem gaudir de la essència de l'horta. Dani Fuertes i Mario Bou dirigiren els dos grups pels circuits de 7 i 15 km.

Així mateix, durant tot el matí, tots els participants va poder provar els pulsòmetres de la marca POLAR.

Posteriorment a les 12:00h en la Piscina Municipal, vàrem estar tots a les ordres del nostre entrenador del Club Triatló Guadassuar Paco Cortés Esparza, el qual ens preparà un clínic de natació en aigües obertes. I després un aquatló, "no competitiu", però a tope.

I a les 18:00h, Vicente Torres i Maria Marin van fer de ponents en unes xarles més que interessants de ciclisme i nutrició. I per finalitzar, Mario Bou presenta els recorreguts del DID SPAIN 2013 que tindrà que afrontar en setembre.

Agrair primer que res a tots els participants, i a OSCAR JOIER i POLAR per la seua aposta en aquest projecte. També a l'Ajuntament de Guadassuar i a les Piscines Coberta i descoberta del nostre poble.

Entre tots es poden fer coses grans, sols fa falta voluntat i ganes.

Si no vinguereu vos esperem en la pròxima, que de segur que la farem.

I vos recordem a tots els participants que en OSCAR JOIER i RELLOTGER, teniu una oferta durant aquestes dos setmanes del 20% de descompte en els pulsòmetres POLAR.

Podeu veure totes les fotos als següents enllaços:



dimarts, 16 de juliol del 2013

A PER LES BARRERES DEL 4 i DEL 5...

Hola a tots, després d’estar entrenant des del “Half” de Arenals d’ Elx, torne a trobar-me a l’asfalt. Anem a vore l’estat de forma física en què ens ha deixat el nostre Paco…

La primera cursa sigueren els 10 km d’Almussafes, després de rebre carabasses per part dels membres del club de participar en aquesta, cap allà vaig anar a superar un nou repte. Amb mi vingué el meu amic Bernat d’animador, ja que com sabeu els ànims sempre ens vénen bé.

Vaig començar la carrera apretant des del principi perquè vaig eixir molt endarrerit, poc a poc vaig anar trobant-me millor i seguint el ritme fins el final. Vaig acabar per dalt de quatre se m’escapà pels pèls, estava un poc amarg ja que encara em quedava un poc de gas però per l’altra part vaig acabar molt content amb el temps i les sensacions.

Dia 4 de juliol, no hi ha cosa més gran que córrer al teu poble envoltat de la gent que coneixes i rebre ànims per tot arreu. Després de baixar el volum de quilòmetres, preparant el camí per a Oliva, em trobe en l’última prova per veure realment com estic.

En aquesta cursa vaig quedar amb el meu amic Bernat, ja que aquesta vegada ell també corria amb mi i passà a ser una peça fonamental. Prèviament havíem parlat els dos en anar “a saco” per tal de baixar de quatre. Començàrem a córrer i ell em parà els peus ja que anava massa ràpid. Al arribar al Km4 on estava l’avituallament, vaig beure aigua i no em sentà molt bé a partir d’aquell moment, li he d’agraïr a Bernat tota l’ajuda per anar estirant-me fins el final.

A l’arribada vaig acabar mort però content i amb la faena feta, per fi la barrera de 4 superada.

He de felicitar a tots els membres del club per millorar els seus resultats i a Jose Carlos en especial pel seu segon lloc com a local.

Ara toca descansar fins el diumenge que és el “gran repte”. Vaig confiat perquè estic content amb els temps de les curses realitzades aquesta setmana, només tinc dos dubtes: el mal que em fa l’esquena quan vaig acoplat en la bici i el calor que s’espera per al cap de setmana en Oliva.

Diumenge 7 de juliol “hui va a ser un gran dia” anem a per la barrera del 5…

Quedem Paco i jo en veure’ns en Oliva, vam arribar prompte i aparcàrem en molt bon lloc, cosa rara en mi. Vaig anar a pel dorsal i el xip, en el moment que estava pegant les pegatines me’n vaig adonar que m’havia deixat el rellotge “això només en pot passar a mi”.

Quan anàrem a calfar Paco i jo, a uns metres de la vora de la mar començàrem a veure meduses i vaig pensar: tot entra dins del preu.

Comçàrem a nadar, des d’un principi em vaig trobar molt còmode i quan em vaig adonar ja estava a l’última boia  gràcies a uns peus que em vaig trobar.

En la primera transició notava que les cames les tenia carregades, em vaig posar a pedalejar en molta cadència. A l’arribada a l’avituallament ens dirigírem direcció Oliva i va arribar el moment conflictiu del triatló, ja que em van amonestar a mi i a altres triatletes per anar massa pròxims uns dels altres, en una carretera d’horta en circulació pels dos sentits. Pense que la direcció de carrera no haguera tingut que posar-se tan estricta en un tram com aquell.

Després d’estar 5 minuts parat vam reprendre la marxa i a cada quilòmetre em trobava millor, però de repent començà el mal d’esquena quan encara em faltaven 40 km per a la pròxima transició, tot i això vaig poder acabar.

Havia arrivat l’última transició: a correr!! Em trobava bé, però al no tenir el famós rellotge, em vaig posar a un ritme fins que vaig poder preguntar i un company de carrera em digué que anava a 4:15, vaig pensar: “tira el freno Salvatore”.

Quan em vaig adonar ja havia fet la primera volta i començava amb ganes la segona, de repent vaig sentir: Salvador!!!! Uns carrers més avall algú em cridava, jo sabia que era dels meus i em vaig veure al meu Julian en la seua camera de fotos preguntant-me com anava i deixant-me el seu rellotge. Però en aquell moment ja anava a ritme i era qüestió de finalitzar el millor possible.

Al girar l’últim cantó vaig veure als incondicionals del club, ahí estaven tots animant-me després de fer la travessia Tabarca- Santa Pola.

Per fi vaig creuar la meta molt content!! Content amb el temps i amb millors sensacions que en el triatló d’Elx. Havia acabat el patiment!!

Després de tot açò només em queda agraïr als incondicionals del club estar ahí al meu costat, i sobretot a la més important la meua Mari que és qui aguanta tots els entrenaments i está al meu costat.

La barrera del 5 també superada!!

Un triatló més al coll i  ara a pels dos TRI d’Antella, fins la pròxima….

per: SALVA Barberà.

divendres, 12 de juliol del 2013

TABARCA - SANTA POLA. UNA TRAVESSIA DE CAP DE SETMANA.

Primer divendres de mes de Juliol. A les 3 o les 4 del matí reunió extraoficial i improvisada del Club Triatló a la plaça Reginaldo, per a parlar (en teoria) de la Travessia!! La reunió es va allargar fins a ben avançada la nit, però quedarem "com Camot".

Diumenge a la matinada comença la aventura. Mario i Victor mouen abans, pel camí arrepleguen a Dani Fuertes. Al mateix temps, Jose Carlos, Ximo, Sardi i jo esperem a que el Tigre es faça l’ànim d’alçar-se.

Arribem a Santa Pola, ja van notant-se els nervis. Al baixar del cotxe ens esperava el concert d'estiu de la plaça: Jose Carlos amb la trompeta, Sardi amb el saxo, Ximo amb el bombo i el Tigre com es més gran amb la tuba. ¡Faltaven els “festeros de Sant Roc” en el garrot!

Arrepleguem els dorsals i ens trobem amb la resta de companys del club. Agafem el xip, pitos i flautes i tornem al cotxe a descarregar la motxilla i lo que no era la motxilla. Com que hi havia molts cotxes decidim marcar el territori per a no perdre la pista del nostre cotxe. Cadascú amb la seua firma personal i darrere del cotxe que mes gràcia li feia. (Això va ser una bona organització i lo demés tonteries).

Pugem a la “tabarquera” que ens portarà fins a l’illa, encara que més d’un encara anava en barco des del divendres. Ens untem de vaselina pel coll i braços; i quan ja estàvem ben lluents arribem a Tabarca.

Queden tres minuts per a l’eixida i .... tots a l’aigua! La travessia transcorre entre onades, algun mareig i glops salaets, però  va ser tot un èxit! El més important és que tots aconseguirem fer el trajecte des de l’illa de Tabarca fins a la platja de Santa Pola!

Lo millor de la Travessia va ser l’arribada a meta, i veure als membres del club Dani, Raul, els novençans Juli i Ari, Núria, Carles, Carolina i com no a ma mare, que em va fer molta il·lusió que estiguera allí animant-me. Agrair-los l’esforç de matinar un diumenge per vindre a veure’ns. Sense ells l'arribada a meta no haguera sigut ni la mitat d’emocionant i bonica.


Quan ja arribarem tots a la meta i ens recuperarem de l’esforç, per si no teníem prou ens en vam anar tots a Oliva a veure el mig Ironman en el que participaven el nostre entrenador Paco i el nostre company Tabaco. ¡Que CRACKS!

Per a celebrar-ho, que millor que anar tots junts de dinar allí a Oliva, amb piscina, un mini jacuzzi, un chill-out i algun “mojito” que altre.

El millor del dia la unió del grup i el bon diumenge que passarem tots junts. Ara sols queda donar molts ànims als membres del club que participen les properes setmanes al Triatló de Antella, l’Ironman de Vitòria,...

per: JAVIVI 

dijous, 11 de juliol del 2013

XV MARXA AL BARTOLO i II MARXA AL BARTOLO NO COMPETITIVA 2013

Diumenge 30 de juny, pensat i fet: "M'apunte al Bartolo". Són 15km cap amunt i cap avall, per un terreny desconegut per a mi, però, què importa! Ale, entre a la pàgina i… inscrita. Quan ja veig el meu nom i el número de dorsal, assumisc que no puc tornarme'n enrere perquè si no, tindré Bartolo per a temps. 

Divendres, cap a Benicàssim, a gaudir de la família que tinc allí i a mirar la muntanya que m'espera diumenge.

Dissabte a la nit ja comencen els nervis: "Ho tinc tot? Vaig massa professional? Què em trobaré per allà dalt? Qui em manarà a mi apuntar-me a aquestes coses? A voràs perdrem per allí..." El meu cap anava a mil, però intente dissimular-ho com puc i tant el meu germà com el meu cunyat em donen ànims.

Diumenge a les 5.15 sona el despertador i cap amunt. Tot en regla, no ens deixem res?, doncs a pels dorsals. Arribem i Fernando i Ricardo van a pels seus (ells feien els 23k) i jo, cap a la taula de la no competitiva. Hi ha mes gent de la que pensava, cosa que m'alegra perquè algú trobaré amb qui poder passar les hores. Primer ixen els de la marxa i em toca despedir-me de Fernando i Ricardo i quedem que a la meta ens veiem.

Uns minuts després, ens donen l'eixida i comencem a pujar, i a pujar i a pujar... M'entra un poc d'agovio en els primers metres perquè ja no hi havia marxa enrere. Per a mi era com si estiguera pujant l'Everest perquè soc totalment inexperta en curses de muntanya, però prompte agafe la marxeta i els km van passant. Hi ha dos punts on coincideixen ambdues carreres. Esta bé saber que pots passar per on passen els altres participants, als quals admire per l'esforç que realitzen, però també trobe que en ocasions els inexperts (com jo) entorpim els altres (encara que siga sense intenció). 

Bé, continuen passant els km i pugem i baixem i tornem a pujar i tornem a baixar: la font talla, el pla de les muletes, les agulles i dalt de tot, la magnífica vista de la platja de Benicàssim. La meua recompensa està esperant-me allà baix, així que a per ella. 

Continuem i arribe fins a l'hotel Voramar, on comença el Passeig Marítim on està situada la meta: "I si ho faig corrents? Tinc prou forces? Siiii..." I comence a córrer. 

Adelante a unes xiques que havien estat tota la marxa per davant meua i quan ja falta poc, la gent animant, el del micro, la family. És un “subidon” d'adrenalina i, encara que em fa mal tot, sprint final i creue la meta en 3h 05.  Quan estic fent cua per agafar l’avituallament, em toquen el muscle. És el meu cunyat, que ha fet el carreron de la seua vida, acabant en 3h09. 40 minuts. Després, entra el meu germà en meta. 
Estem els 3 que no podem ni moure les pestanyes, però la satisfacció és immensa. 

Ells dos, perquè han millorat les marques de l'any anterior i jo, ost**, perquè he aconseguit fer allò que volia: començar i acabar. Per a mi, va ser com quedar la primera. De fet, vaig ser la primera xica de Guadassuar.

per: Maria Arnandis

dilluns, 8 de juliol del 2013

CAP DE SETMANA INTENS i ESPECTACULAR

Un diumenge intens i espectacular va viure ahir el Club Triatló Guadassuar, on la major part dels membres participaren o estigueren animant en alguna de les tres proves en les quals estiguérem presents.

La prova on més participants vàrem tindre va ser la travessa de Tabarca a Santa Pola, on els nostres demostraren els magnífics entrenaments que em fet aquest any en la Piscina Coberta Guadassuar.

Molts bons i durs entrenaments ens ha fet Paco, el nostre mister, però que després valen la pena. Les sensacions són impressionants. Que et deixen en una illa i que l'única forma de tornar a la terra ferma és pel teu esforç. No hi ha paraules per a dir la satisfacció d'aconseguir el repte.

Posteriorment, i juntament amb els demés membres del Club que havien vingut a veure'ns arribar a Santa Pola (gràcies a tots), ens traslladarem a Oliva, on Salva Barberà estava fent el mig IRONMAN de la localitat.

Espectacular la rebuda en Meta per al nostre, amb tots els membres allí animant-lo i felicitant-lo per l'esforç i la prova realitzada. El nostre mister Paco ja havia acabat. 12 de la general, menut màkina.

I mentrestant, Joan Fito estava a Castelló participant en una prova del circuit de les WILD WOLF SERIES by POLAR.

Un bon i divertit cap de setmana. Enhorabona a tots. I ja estem ansiosos de llegir les cròniques de les tres proves.

RESULTATS TRAVESSA TABARCA - SANTA POLA








diumenge, 7 de juliol del 2013

TOT NO ES NADAR, PEDALETJAR O CÓRRER

A més de tot el temps que passem amb els companys del triatló per practicar esport, puc dir de cosa ben certa i amb motius ben clars, que no som tan sols un club d'esport.

A les hores d'entrenament compartides per a disfrutar i millorar al nostre esport, tenim que afegir el que disfrutem i millorem a l'aspecte personal i de relació amb els companys d'una forma molt sana i directa, possiblement el resultat no siga visible immediatament. Per aquest tipus de millora, no fem ningun test preparat com els que ens fa el nostre entrenador, ni una prova a la que tots ens inscrivim i ens nivellem uns companys en altres. Aquest tipus de millora la podem veure dia a dia amb el bon ambient que es respira al club, de companyerisme, respecte, col.laboració e implicació els uns amb els altres. 

A les nostres vides sempre hi ha dies més especials e importants que altres i per a recordar, on ix a relluïr i es mostren les bones intencions i valors de les persones de les que estas envoltat. 

Per a la que ara ja es la meua dona i per a mi, sense dubte, un d'eixos dies va ser el passat 22 de juny, on vam rebre moltes mostres de amistat, proximitat i estima. Aquest dia nosaltres volíem estar envoltats de gent volguda i a la que apreciem sense esperar res a canvi, sols la seua presencia era més que suficient, però així i tot, el Club Triatló Guadassuar va demostrar, i no de qualsevol forma, el que valora, cuida i recolza els seus membres i companys.

Com a matrimoni, volem agraïr al Club Triatló Guadassuar i els seus membres per estar i el que van fer per nosaltres el dia del nostre casament i altres dies. Avanç d'aquell dia ja tingueren que juntar-nos i preparar diversos detalls. Per moltes voltes que els donem les gracies, no quedarà demostrat el que agraïm i valorem aquests xicotets però grandíssims detalls.


Tradicionalment els amics del novio i la nóvia estan presents per la seua proximitat i amistat, però mai haguérem pensat que el Club de Triatló tinguera aquest grandíssim i especial detall amb nosaltres, per això volem donar gracies al Triatló Guadassuar i tots els seus membres per aquesta sorpresa que tanta alegria ens va donar i que una vegada avaluat tot encara més valorem.

El Club Triatló Guadassuar en la muralla Xina
Simplement la vostra presència era més que suficient, però amb tot el que fereu demostrareu, més que de sobra, el gran grup d'amics que som. Moltes gracies amics/es per el que sou i feu, i molt especialment aquell dia. Continueu tal i com sou.
A més, aprofitem per demanar-vos disculpes per no haver estat i atendre-vos com us meresguereu, en aquell dia tant especial per a nosaltres. 

Per: Juli Escrivà

dimecres, 3 de juliol del 2013

UN BON CAP DE SETMANA AL WILD WOLF SERIES TRIATHLON by POLAR DE MADRID


Aquest cap de setmana en el llac de la Casa de Campo de Madrid es celebrà el WILD WOLF SERIES TRIATHLON by POLAR de Madrid.


En ell vàrem tindre la representació de dos membres del Club Triatló Guadassuar, Dani Gomis i Mario Bou.

Tot un cap de setmana dedicat al triatló, on hi hagué uns 3.200 participants.
Dani Gomis participà en la distància de triatló que li faltava. I el dissabte per la vesprada prengué l'eixida al triatló olímpic d'aquest esdeveniment.

Per la seua banda, Mario Bou participà en el Desafío 4x4. Es tractava de fer totes les distàncies dels diferents triatlons del cap de setmana, en total 4 triatlons en dos dies.

Molt bona la participació de Mario que quedà classificat en la 3a posició del Desafio. Podeu llegir la seua crònica al següent enllaç:
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA