dimecres, 11 de desembre del 2013

MARATÓ DE CASTELLÓ SUPERAT

Aquest passat diumenge es va disputar el Marató de Castelló i allí estiguérem representant el Club tres membres, Vicent Andreu, Oscar Vicens i Juli Escrivá.

Fins dissabte a les 20:00 es podien recollir els dorsals, tots tres teniem el dissabte ocupat per feina. Fins a última hora, no vaig poder passar a recollir-los. Una vegada els tres dorsals a les nostres mans, cap al hotel, que a l'endemà venia lo bo! 

Cadascú dormiria a un lloc, Oscar a un hotel, Vicent a Benicàssim i jo a un altre hotel. El dia de la prova ens trobarem a l'eixida on els donarem els dorsals.

El dissabte prompte a sopar i a dormir, que al menys eixa nit teniem que descansar, a veure si el llarg constipat de dos setmanes passava a ser historia i podíem estar descansats per a la prova.


Dia de la prova: ens alcem ben mati per desdejunar i estar actius per al que ens espera. Esmorzem, corrent a la habitació a fer coses urgents (com no!!! A qui no li passa això?) Repleguem bàrtuls i cap a l'eixida amb suficient temps per a tot, inclòs una vegada a l'eixida tornar corrent al hotel a per la polsera que donava la organització i era obligatòria. Definitivament, ja per la línia d'eixida, em trobe amb Oscar i Vicent, ja tenien els dorsals que els havia donat Ariana, amb ells també esta Maria (la dona de Vicent), quatre fotos i "a ellos".

Be, prenem lloc a la línia d'eixida, convençuts del que anem a fer i allà anem!! 42 kilòmetres per davant que poden donar per a molt.

Des de l'eixida, Vicent i Oscar decidiren eixir al mateix ritme, ja que Vicent era el primer marató que afrontava i Oscar amb certs problemetes físics no tenia la total confiança per anar sol. Tots dos feren tota la carrera junts, que sempre es molt d'agrair, i més a una prova d'aquestes.

Per la meua part, amb els entrenaments i les proves realitzades, tenia presa la decisió d'intentar millorar la marca que ja tenia en aquesta mateixa prova (3h35min) 3 any abans, e intentar superar-me en la mesura de les possibilitats, sempre sense perdre el respecte al que estem afrontant i tenint en conter que no es una carrera on es poden fer moltes previsions. 

Amb aquesta idea intentant ser precabut, fixe un ritme de carrera que espere i crec poder dur fins a la fí. Els primers kilòmetres, transcorren amb molta normalitat. Vas veient la gent com disfruta, corredors i públic. T'emportes alguna sorpresa i alegria de veure gent coneguda i que valores i agraeixes moltíssim el haver vingut i més encara quant corres lluny de casa. Són moments dels que es disfruta de la carrera (ja vindran els mals moments, si tenen que arribar). 

Aquesta cursa transcorre tota per el casc urbà de Castelló exceptuant des del kilòmetre 15 fins el 25 que corres en direcció al Grau de Castelló. 

Els kilòmetres van passant, amb certa normalitat i paciència, coneixedors que poden hi haure moments durs. Fins eixir de Castelló, em creue varies vegades amb Oscar i Vicent i em dona la sensació que tots dos van amb molt bones sensacions i disfrutant de la carrera, de la mateixa forma que em trobe jo. 

Una vegada arribant al Grau, on estava la mitja marató, faig conters per intentar passar amb el temps previst que per quadrar-lo, em pare per pixar i....avant! Mitja marató aconseguida amb el temps previst i bones sensacions. 

Agafem aigua i cap avant, esperant entrar ja a Castelló on afrontaríem l'ultima part de la carrera, on veuríem de nou tota la gent i on enseguida em trobaria la companyia que tant esperava per finalitzar i que em pegaria l'ultima espenteta que sempre s'agraix al final del marató.

Ja arribant al punt previst de trobar-me amb el meu germà Victor, vaig sentint sensacions diferents a les anteriors. Per altres motius, difícils d'explicar, Victor no pot eixir al lloc que havíem comentat, es van fent llargs els kilòmetres i el no veure'l per ningun lloc em fa sentir més incòmode. A la fí, em troba cuasi al km 28, instantàniament em dona moltíssima alegria el veure que va a estar amb mi el que resta de carrera la persona més especial e indicada per al moment. 

Però eixos ànims i alegria duren, més be, poc. Comence a sentir sensacions estranyes a nivell muscular. En qüestió de pocs kilòmetres he passat de sentir bones sensacions generals a sentir musculàrment advertències que algo no va be. Intente baixar el ritme per a que el cos s'adecue i emprendre un altre ritme de carrera, ja que encara queden prou kilòmetres i es pot fer molt llarg. Encara aixina i tot, amb el ritme considerablement més suau, a nivell muscular algo no va be. Als moments, el bessó dret em marca i quasi m'agafa rampa (tants kms que hi han i tenia que ser davant dels familiars, per a eixir en la foto amb mala cara, jejeje), salvem el moment, saludem intentant somriure i cap avant. Poc de temps durarà la bona cara, des d'eixe primer avis fins al segon recorreríem pocs metres. A partir d'açí tot va ser un calvari muscular, una rampa rere altra. Quina sensació intentar còrrer i de sobte un o altre múscul que s'engarrota, quina impotència el sentir-te acceptablement físicament però que el teu organisme no siga capaç de alimentar els músculs amb les energies necessàries. 

Aquests moments, fins que et mentalitzes de la situació a la que et trobes i que penses que tens que superar per el motiu que siga. Per tots els entrenaments. Per tota la gent que ha fet el esforç de vindre fins ací a veure't participar (sempre molt que agrair als acompanyants d'aquest club). Be perquè sempre podràs pensar i demostrar-te a tu mateix que quant creus que no pots més, sempre et pots superar. O be per el meu germà Victor, per la seua companyia e il·lusió que en part havia dipositat en aquella prova i que tots dos desitjàvem acabar d'un altra manera. Per els seus ànims i que sense la seua companyia, assegure, que no haguera pogut superar i haguera tirat la tovalla. En tot moment impulsant-me, ajudant-me i vaaaa, vaaa, ànim i un atra vegada: vaaa, pensa en positiu, no t'ofusques, poc a poc, camina i vaaa...un poc més.

Qualsevol que fora el motiu pel que vaig aconseguir creuar la meta, independentment del temps, tots dos aprenérem moltíssim d'aquella situació de recolzament l'un en l'altre i ens demostrarem que amb el suport i sacrifici necessari es pot realitzar.

A la fi, no vaig aconseguir el temps que em proposava però vaig finalitzar la prova amb una grandíssima experiència en una prova esportiva i que ens deu d'aportar molt per al dia a dia.

Com sempre s'ha dit d'aquesta prova, un marató sempre et fica al teu lloc. I es que encara que complesquis tots els entrenaments, si tens un xicotet però, no aconseguiràs el inicialment proposat.

per: Juli Escrivà

dilluns, 2 de desembre del 2013

UNA SETMANA PER AL MARATÓ DE CASTELLÓ

Menys d'una setmana resta per al Marató de Castelló, on estará present el Club de Triatló de Guadassuar.


Dos membres representaran al Club, Vicent Andreu que será la seua primera Marató, amb totes les noves experiencies i sensacions que comporta fer una d'aquestes per primera vegada i Juli Escrivà, que tornará a fer front a un marató tres anys desprès i al mateix lloc on va debutar als maratons.


Desprès de tantes voltes pegades a la pista, tantes hores, tants dies i tota la preparació dels entrenaments realitzats i coordinats per el nostre entrenador Paco Cortes desde finals del mes d'agost, ja estem apunt per a prendre l'eixida. Encara que amb aquest tipus de proves no saps mai que pot passar, intentarem disfrutar de la cursa i d'aquesta carrera tant especial.
Ens desplasarem fins a Castelló el dia avans de la prova, per recollir el dorsal, preparan-nos i descansar ja al lloc de la prova. Amb nosaltres, com no, vindran les nostres respectives senyores que son una pessa fonamental per a prendre l'eixida. En primer lloc per totes les hores que ens han permes no estar amb elles per a poder preparar aquesta prova i desprès per el simple fet de estar amb nosaltres un día tant important. Que si sempre es important veure-les a elles, en aquesta ocasió mes en cara, ja que sabem que no estarem rodetjats de gran quantitat de companys ni gent coneguda, com ens acostuma aquest Club i el seu entorn.
Esperem que el oratge ens acompanye i que les cames ens permeten disfrutar de la cursa.

per: Juli Escrivà

LA MITJA D'ALGEMISI


Tindrem que canviar el títol de la PROVA SUPERADA, per què si totes les setmanes fem alguna prova, igual al final ja som cansinos. Si fa tres setmanes era la Marató, la passada la Marxa ciclista de València i aquesta la mitja Marató d'Algemesí. La que ve ja vorem....
El dia a començat simplom i es que ja que vore lo fanfarró que se fa u, total es mitja i en eixa idea hem començat. Per a no variar (ni ganes) el meu inseparable company Pedro i les notres incodicional fans, em fet cap a Algemesí en el poliesportiu municipal. La veritat es que la eixa es un tant insulsa entre el fret i apartat del poble molt poca gent, se em fet una foto amb els companys de Triatló Carlet i la nostra Teto. I tots junts a la eixida, ens empostat en el grup de davant (que ja ens passaran) i li em fet algunes bromes a Paco el Trainer. 

Pumm i estampida, jo me he deixat dur uns instants però no este el meu ritme, li desitge sort a Pedro i el deixe anar, van passant-me molta gent, però jo al meu ritme, vull intentar 5':30'' me va passant mes gent, alguns del poble, en el km4 ( que apresa que passen ) trobe a una parella (de dos) que porten un bon ritme, els pregunte i vaig en ells, passen el km i els psoes ilíacs com de costum a donar per el ...... vaig mol agust salvo estos muscles que no trobem com calmar los, arribem als ullals del samaruc, d'ara en davant l'aire el durem d'esquena, i es nota portem el ritme bo, en arribar al km 15 se me calma el psoas, es l'hora de apretar un poquet però els meus companys diuen que no, aguantaré un poc mes, en el km 18 ella comesa a passar ho mal i el marit i jo la tenim que animar i (jo se lo que es açò) al final no aprete i els acompanyaré fins ala meta i al final per supost PROVA SUPERADA.....   


En aplegar me esperen Cani, Amparo i Pedro que ja fa algo de rato que ha arrivat.


3er MARATÓ DE NATACIÓ NADALENC GUADASSUAR. ENTRE TOTS PODEM

Un cap de setmana ple de solidaritat per al Club Triatló Guadassuar. Ja estem acostumats a açò, però cada vegada ens agrada més el compaginar l'esport amb la solidaritat.

El disabte 28 torna la Marató de Natació Nadalenc, en ajuda a l'Associació de Guadassuar Contra el Càncer. 3 hores contra el càncer. I vos esperem a tots nadant o veient-nos. Properament posarem tota l'informació de la prova i el butlletí d'inscripció.

Tercera edició ja d'aquesta prova, què d'aquesta manera es consolida en la nostra localitat.

I per al diumenge la Sant Silvestre en ajuda a VEGA.

Nosaltres som així. Som esportistes, som solidaris i pensem en els demés.

El únic què ens falta és què ens acompanyeu en tots aquests esdeveniments.

Entre tots podem

per: Mario Bou

divendres, 29 de novembre del 2013

SANT SILVESTRE GUADASSUAR. UN DIA DE SOLIDARITAT i ESPORT

Punja per entrar a la web: www.santsilvestreguadassuar.blogspot.com
La senya més important del Club Triatló Guadassuar, i de la què més orgullosos estem: som esportistes, però també som solidaris.

Ja estem ultimant tots els detalls per a la que serà la IV Sant Silvestre Guadassuar. Aquesta serà la tercera edició que organitza el Club Triatló Guadassuar, i aquest any ho fem juntament al Club Atletisme Guadassuar.

Els dos Clubs que practiquen atletisme al nostre poble s'uniran per a l'esdeveniment en una jornada de germanor i companyerisme.

I quina gran Sant Silvestre ens espera. Aquest any la beneficiaria serà VEGA. I qui és Vega? 

Vega és una xiqueta què encara no ha complit l'any, una veineta nostra. És una xiqueta que vol somriure i lluita cada dia per tal de viure. I com no, acompanyada i guiada pels seus pares. Uns pares què estan fent tot el possible per tirar endavant amb Vega i el seu germanet. Uns pares coratge, que lluiten, que ploren, que riuen, que tenen tristesa, alegria... però sobretot il·lusió. Il·lusió per donar-li a la seua xiqueta una vida millor. I tots estem amb ells.

Però necessiten molta ajuda, i nosaltres farem tot el possible per ajudar.

Vine, acompanya'ns, corre, camina, mira'ns, ajuda'ns. Tot siga per un somriure. El somriure de VEGA.

I si voleu fer la vostra donació per a VEGA, la podeu fer al compte solidari 2100 - 2737 - 96 - 0100350008

Estem segurs que Guadassuar tornarà a demostrar la gent que som el dia 29. Gent compromesa, gent solidaria i gent que ens ajudem... Com digué el Blanco en el famós discurs de danses:

"De pobles com el nostre
en son parits ben pocs"

dimarts, 26 de novembre del 2013

NATACIÓ EN FEMENÍ

Hola xiques!!!

El 28 de desembre pel matí, celebrem a les instal·lacions de la piscina de Guadassuar, el 3r marató nadalenc  on nadarem 3 hores contra el càncer, i el FEMTRI tindrem un carril ROSA,  on tota dòna que vulga vindre a nadar  i col.laborar serà benvinguda.

Se que sou moltes les dònes que practiqueu la natació però… sabeu tot el que ens pot aportar la natació a les dones??

Que enfortix i tonifica els músculs del cos, és de sobra conegut però hi han més beneficis que ens aporta la natació que igual no sabeu.

Les dones, flotem millor que els homens degut a que tinguem més percentatge de grassa corporal que ells, lo que fa que fent menys esforç amb les cames, cremem més calories mentres avancem tranquílament i amb més elegància a l’aigua ;)

Fa més resistent els teus pulmons i el cor. La natació fa que el teu cor i els  pulmons s’esforcen més de lo normal, millorant la transformació del oxigen a les cèl·lules i músculs. Conforme més nades, els teus pulmons se fan més forts i t’ajuden a resistir més temps en activitats cardiovasculars com córrer i nadar. Deports on les dones, de vegades, ens queixem que resistim menys que ells, o siga que… PERFECTE!

Cuida els teus ossos i articulacions. Mentres estàs a l’aigua, el 90% del teu còs està flotant, per lo que els teus moviments no llastimen les teues articulacions, previnguent enfermetats com la osteoporosis, a la que les dònes som mes propenses que els homens a patir, segons dades del Ministeri de Sanitat.

Fa el embaraç i el part més fácil. Per les millores en força muscular i respiració, nadar fa que el treball del part siga més fàcil per a una dòna embarassada.

A més a més, la natació disminueix els nivells d’estrés i ansietat que patim dia a dia degut al ritme de vida que portem i la quantitat de coses que fem les dones al llarg del dia.


Així que mireu si tenim motius pels cuals practicar la natació xiques!

per: Núria

FEMTRI. ESPORT EN FEMENÍ & COMPANYIA

Hola a tots i a totes.

Me presente, me diuen Núria Arnandis i soc triatleta.

No he fet mai distàncies llargues, no entrene 6 dies a la setmana, ni he fet mai  més de 80km en bici en una eixida… però sóc triatleta. He respirat eixe ambient que envolta aquest esport, he sentit la satisfacció d’acabar un triatló,  duatló, curses populars,  triatló cross, 
mitja marató,  travessa a nado…. Si xiques, tot acò se pot fer. Heu pugueu fer i gaudir com jo heu faig.

Jo, sóc l’exemple que, amb un pla d’entrenament personalitzat, ganes (per què temps, sempre se pot traure) i actitut, se pot aconseguir el què et proposes. I si tot açò ho envolta el bon rollo d’un club com el meu… gaudiràs de l’esport, com mai heu havies fet!!

Sou moltes, moltíssimes les xiques que me digueu, que vos agradaría provar a fer un triatló però vos imposa, que voleu agafar-vos a córrer però soles… Que si nadareu  en companyia o eixireu en xiques al vostre ritme…Doncs bé, el FEMTRI és el que estaveu buscant.

Som  un grup de xiques que utilitzem l’esport per a desconectar, posar-nos en forma, divertir-nos i entrenar. I ho fem juntes.  I encara que hi han diferents nivells entre nosaltres, solem acoplar-nos i fem  grupets  depenent del que volem entrenar i  a quin ritme.

El comboi de quedar i la tranquilitat d’anar  acompanyades, ens ajuda a moltes a fer-mos abant a l’hora d’apuntar-nos a curses, debutar en competicions i per supost, la motivació que dona el entrenar  en colla.

Un exemple d’açò és la cursa que disputarem el passat diumenge en Cullera. La cursa era benèfica i la causa era perfecta per anar totes les xiques “NO  a la violència de gènere”. L’associació Dorotea organitzà una cursa molt xula per el paseig marítim de Cullera de 6km de distancia, i Maria, Mari Nieves, Laura, Aurora i jo, l’acabàrem totes juntes en poc més de mig horeta i l’entrada en meta va ser de foto facebook ;)

Ens heu passarem super bé, patirem algunes,  altres menys però molt contentes de acabar-la i en molt bon temps i això que moltes no havíem entrenat. Però lo dit, el anar acompanyada i animar-nos mútuament, es super important!!. L’’esmortzar de després va ser la millor manera d’acabar un matí redó!

Aquesta és la finalitat del FEMTRI: disfrutar practicant esport. Així que, tota aquella que vuiga tindre colla en qui entrenar, vuiga agafar-se a fer esport o quedar per anar a les carreres amb més dones, sols teniu que enviar-me el vostre contacte i vos tindré informades de tot el que organitzem, dels consells que ens xarrem i per supost, oberta a totes les idees que ens pugau aportar.


Xiques, FEMTRI vos espera!!

per: Núria femtriclubtriatloguadassuar@gmail.com

diumenge, 24 de novembre del 2013

FEMTRI - TRIATLÓ & SPORTS EN FEMENÍ

PRESENTACIÓ DE LA PÀGINA FEMTRI
Avuí, 25 de novembre de 2013, naix una nova secció en la web del Club Triatló Guadassuar. Una nova secció feta i pensada per dones.


En cap moment pretenem fer una discriminació sexista en aquesta pàgina. Si no, més bé al contrari. 

Volem donar cabuda a totes les inquietuds d'elles, els esforços que fan, i tot alló relacionat amb els seus entrenaments, proves i quedades.

I aquest és un dia molt senyalat per a nosaltres, 25 de novembre: Dia internacional per a l'eliminació de la violència de gènere. Un dia com hui ens recordem del fatídic febrer de l'any passat on vam viure aquesta violència en el nostre poble. Un mal dia, que malauradament és el dia a a dia de moltes dones.


Però açò té què canviar, i nosaltres contribuirem amb la causa. 

Des d'ací vos animem a totes a participar en les nostres activitats i en l'esport. No fa falta competir, no fa falta ser les millors. Del què es tracta és de tindre ganes de passar-ho bé, en un ambient en igualtat què segur que vos agradarà.

A hores d'ara. El triatló és l'únic esport on les dones són iguals què els homens. Les mateixes distàncies, els mateixs premis en metàl·lic... però sobretot el mateix esforç, sacrifici i satisfacció.

Vos esperem a totes, sou DONES, sou IGUALS, teniu els mateixos DRETS. No permeteu que ningú vols maltracte de ninguna manera, física o psicològica. Els vostres sempre estaran en vosaltres.

per: Mario Bou Ortega

UNA VOLTA MÉS PROVA SUPERADA

dimecres, 20 de novembre del 2013

EL PROYECTO CRECE. SEGUIMOS MOVIÉNDONOS HACIA EL CV EXTREM NON STOP

UNA REALITAT. L'ESCOLA DEL CLUB TRIATLÓ GUADASSUAR CUATRIPLICA ELS SEUS ALUMNES EN UN ANY

Espectacular la crescuda que ha tingut l'Escola del Club Triatló Guadassuar aquesta temporada, convertint-se en un referent de les Escoles Esportives Municipals de Guadassuar.

18 són els xiquets i xiquetes que conformen actualment la plantilla de l'escola, nombre que continua creixent mes a mes.

2 dies de natació i un de ciclisme/carrera a peu setmanals, juntament amb classes de tècnica amb ciclisme i activitats mensuals per a tots els xiquets de l'escola.

Un esport que a la nostra localitat cada vegada va agafant més força, i de segur que serà un referent al nostre poble.

A l'actualitat, el Club Triatló Guadassuar, compta amb prop de 30 membres adults, els qual junt amb els 18 xiquets, fa d'uns dels esports individuals més nombrosos de la localitat.

I tot açò, gràcies al bon afer del nostre entrenador Paco Cortés Esparza, professor nacional de natació i entrenador de triatló en Nivell II.

I què aprenen els xiquets?. Doncs en un ambient no competitiu, s'ensenyen a superar-se a si mateixos, a col·laborar, a participar, a conviure... I tot açò aprenent. Aprenent la tècnica de natació, la tècnica de carrera a peu, i ensenyant-se a circular i anar més segurs amb la bicicleta.

Ja sabeu on estem, ja sabeu qui som. El únic que falta es atrevir-se. I el que ho prova, repeteix.

dimecres, 13 de novembre del 2013

MARATÓ DE MUNTANYA DEL CAROIG

El Dissabte 2 de novembre de 2013 es celebrà el marató del Caroig en el poble de Bicorp. Marató altament recomanat per a tot aquell que li agrada córrer per la muntanya i gaudir de paisatges que et queden a la ment, desitjant tornar a vore’ls.

En esta ocasió anàrem, Vicent Rives, Juan Martorell, Diego Moya, Ximo Sentamans i finalment Salva Barberà i  Dani Fuertes  representant al Club Triatló Guadassuar,  i Amparo Ribes  al trail de 18 km .

Després de les rises i les bromes de rigor, comencem a córrer cap amunt uns primer metres d’asfalt per a enllaçar amb els camins durant uns tres km que ens porten a un barranc en el que anem botant bassals i així fins el km 7 on ens separem dels corredors del trail. Nosaltres, continuem cap amunt fins el km 10, les vistes son espectaculars, val la pena parar i gaudir un moment.

A partir d’ací anirem alternant pistes amples amb sendes molt xules, passarem rius banyant-nos els peus, vorem salts d’aigua, entravessarem més barrancs, la veritat és que una marató dona per a molt i més si la fas llargueta com el nostre company Juan que es trobà 5 km extra.

Bò, després  de passar el matí corrent per la muntanya al final tenim un tros d’asfalt rematat amb una sorpresa en forma de rampa mortal que hi ha que pujar per a arribar a la meta, a mi se “m’anrramparen” les dos cames i vaig tindre que entrar a meta caminant i quasi a rastres, així i tot molt content, una carrera ben organitzà i ben senyalitzà encara que alguns s’extraviaren. Una carrera per a repetir.


Felicitar als meus companys per finalitzar la seua primera Marató de Muntanya i a Amparo que on va guanya. 

per: Dani Fuertes

dilluns, 11 de novembre del 2013

L'HORA DE LA VERITAT...........................


Arribat l'hora de la veritat, després de un any en el que no he permtit que els anys en lleven les forces, per a mi arribat l'hora de la veritat, la culminació d'un any de superació. El ultim rete del any es la MARATÓ.

L'any ha segut molt bo vaig començar en gener amb el Trail de Barxeta una prova de 20km.  Al mes de Febrer la Marató del Espadán que vaig acabar en 06:40







 Al mes de Abril en Gandía el primer Triatló en el mes de Juny el Triatló de Cullera,





En Juliol la carrera del poble que la vaig fer per baix de 5 (tot un exit per a mi) al final de  este mes i mentres debia de haber estat als Pirineus fen el HRP, al que no vaig poder acudir, se me presenta la oportunitat (gracies Teto) de fer el Triatlo de Antella (tot un mitic al club) apesar de no haberlo preparat especialment, habia acompanyat al meu  inseparable company de fatigues Pedro en tota la seua preparacio amb lo que apuntarme en la ultima setmana no me suposa ningun problema. Al final el objetiu cumplit i en nota (cadau te el seu nivell).





En el mes d'agost toca descasar pero no esportivament es el moment de començar la preparació de la marató i aixi heu vaig fer. En setembre una menuda aventura per els Pirineus pero l'objectiu era el primer triatló distancia olímpica en Gavàm allà sen anàrem Pedro, j o i les dones a la ventura d'un olímpic, que passarem en molt bona nota allí queden els mes de 37 km de mitja en la bici, Octubre soles entrenaments de triatló que sumats als de la marató no me han deixat molt de temps.



I el proper Diumenge es l'hora de la veritat i de culminar una temporada que per a mi a segut fantàstica, de tots els meus companys del Triatló seré el únic en la marató espere no defraudar.

PREPARANT LA MARATÓ DE CASTELLÓ A LA MITJA MARATÓ D'ALZIRA. VICTOR ESCRIVÀ TERCER CLASSIFICAT

A principi de setmana li dic a Victor; el diumenge te'n vens en mi a Alzira a la mitja marató i m'acompanyes! Jooo???? Si fa temps que no cÒrrec!! no estic correguent!! :-0 
Vaa, que això no es res! 

Be, arriba el dia, me'l emporte mig enganyat, encara que no estàvem inscrits anem cap allá. Hi havia que fer un rodatge de preparació per al marató.

Una vegada allí busquem per inscriure'ns. Trobem la taula, nom i cognoms, Victor diu, jo no ho tinc clar! Encara no acabat de dir-ho i el de la taula ja havia sentit les seues dates que jo mateixa li dictava!! Jijiji.

Victor, arreplega el dorsal que jo tinc que fer algun kilòmetre avanç de la carrera. Be, tot preparat, kilòmetres fets abans de la cursa, ens veiem de nou i cap a l'eixida. Allí veiem a tots els companys de "Al Trot" que també van a disfrutar de la carrera.



Anem parlant en Amparo "rapu", que si açò que si allò... Be, agarrem molt bon lloc per a l'eixida, no ens fiquem a primera línia per vergonya. Donen l'eixida i allà anem!! 

Comença sent una cursa més, on als pocs metres ja havíem perdut a Amparo, ella fica el seu ritme, nosaltres amb el ritme més o menys pensat des dels primers kilòmetres, fins que arribem al kilòmetre 5, que comencem a pujar. Ara va lo bo!! Baixem un poquet el ritme i cap a dalt, fins que arribem a la porta de la Murta i ja enfilem la tornada amb terreny prou favorable. Es en aquests moments quant agafem a Amparo de nou. Fem uns kilòmetres junts i Victor fa marxa, ves anant que portes peix!! 

Des d'eixe moment Victor farà la seua carrera en solitari i Juli i Amparo junts fins el final.


Res en especial transcorre en aquest tram, exceptuant els ànims que rep Amparo del públic, ja que es la primera classificada femení. 

Desprès del viscut a aquest tram, vull ressaltar els grans moments que he disfrutat, indirectament amb la companyia de Amparo. 

A més de la seua companyia i sorprendrem de la seua capacitat de saber còrrer, saber portar el moment i companyerisme, he disfrutat com mai de veure com la gent animava, cridava,  aplaudia i donava els últims ànims. Ànims que anaven dirigits a ella i que saps que no van dirigits a tu, però et sents mooolt valorat i és molt gratificant córrer i sobretot fer els últims metres de la cursa amb la que va a ser la campiona femenina. Sentiments i experiència molt diferent i especial, que per a mi m'haguera sigut impensable aquest mati abans de començar la cursa i que li he d'agraïr a Amparo.


A la fí, el que anava a ser un dia d'entrenament s'ha convertit en un gran matí on he disfrutat per molt motius. Per els moments viscuts al final de la carrera amb Amparo, la seua victòria, el meu bon entrenament realitzat i les bones sensacions per al marató; i per la gran sorpresa que ens em emportat: 
  • La 3era possició de Victor a la seua categoria! 
Sense pràcticament preparació i desprès de llargues jornades d'estudi aquestes ultimes setmanes, ha realitzat una gran cursa millorant inclús la seua marca a una mitja marató.


Gran dia el viscut per els membres del Club de Triatló Guadassuar i companys de "Al Trot" a la mitja Marató de Alzira.

per: Juli Escrivà

divendres, 8 de novembre del 2013

AÇÒ FUNCIONA PACO. EL CLUB TRIATLÓ GUADASSUAR A LA MITJA MARATÓ DE GANDIA

El dia comença de bon matí, a les 7.00h sona el despertador i no hem dormit massa bé. Maria està un poc constipà i a mi comença a fer-me mal la gola. Desdejunem i anem a pel meu germà Ricardo. Ell i Maria van a fer els 10k. És el primer any que fan aquesta carrera coincidint amb la mitja marató. Jo faré la mitja en companyia de Juli. 

Apleguem a Gandia, recollim els dorsals i ens trobem amb Juli i Ari. Mentre estem xarrant apareix Jose Bellote "el xellano" i ens diu que ve per a "rodar un poc" (si rodar un poc és fer 1h 25 min no vull imaginar quan vaja a per totes). Com encara quedava prou per començar la carrera, anem a la  cafeteria per fer-nos algo, uns donuts i coca-cola i al cotxe per posar-nos apunt. 

Calfem un poquet, tot i que Juli ja portava 4 o 5 km, i cap a la linea d'eixida. Allí ja ens separem: ,Maria i Ricardo per un costat i Juli i jo per un altre. Amb nosaltres vindrà també Xavi, a qui hem trobat en l'eixida. Els primers km són lents, hi ha molta gent i fins el km 2 quan es separa la 10k dels 21k no poder marcar un ritme. La meua idea era començar a 4:50 i cap a meitat carrera augmentar el ritme, però Juli es veu que estava aborrint-se i al km 5 comença a apretar. "I si anem a 4:30?" diu - "Va, anem a provar" contestem. Xavi, als pocs km decideix baixar el ritme. Juli, al km 11 torna a augmentar el ritme, però aquesta vegada ni pregunta: "Juli, si vols apretar més, tira-li" - "Si, això vaig a fer". Això vaig a fer? Ja estaves fent-ho. A partir d'ahí intente portar un ritme constant tot i que la carrera va fent-se cada vegada més pesada. Al tornar de la platja és cap amunt i la calor va apretant però, per fi, aplegue a la pista on ja estan Maria i Ricardo esperant-me. 

Al final, molt content de la carrera, en 1h 38, millorant en mes de 10 minuts el temps de l'any pasat (açò funciona Paco). 

Ara, a pel meu debut a la Marató de Castelló, on espere que va tot bé.

per: Vicent Andreu

dimecres, 23 d’octubre del 2013

CLUB TRIATLÓ GUADASSUAR ÉS UNA ESCOLA AMIGA DE UNICEF. PRIMER CLUB D'ESPANYA EN REBRE AQUESTA MENCIÓ


El Club Triatló Guadassuar es converteix en el primer club de triatló d'Espanya en convertir-se en Escola Amiga de UNICEF.

Una molt bona notícia, deguda al conveni signat entre el Club Triatló Guadassuar i UNICEF per col·laborar amb les campanyes d'aquesta ONG, i contribuir a la difusió de la mateixa.

Un conveni que farà que a la localitat de Guadassuar el Club Triatló Guadassuar continue amb les campanyes de sensibilització.

Per al proper mes de novembre ja estem preparant una activitat junt amb la Piscina Coberta Guadassuar per celebrar el dia mundial del llavat de mans que es celebrava el passat 15 d'octubre.

Agrair a Mario Bou tota la preparació i dedicació en aquest projecte, el qual ens converteix en un Club únic a Espanya.

Som esportistes, però també pensem en els demés, dedicant molta part del nostre temps, desinteressadament, per a fer gaudir a la gent i què puguen tindre una millor vida.

Gràcies Club Triatló Guadassuar, som els número 1 en solidaritat.

VÍDEO MUSIC & SPINNING DAY. UN DIA SOLIDARI PER ALS NECESSITATS DE GUADASSUAR

Gràcies a tots els que participareu al MUSIC & SPINNING DAY el dissabte passat, en favor del Taller de Xiquets amb Necessitats de Guadassuar.
Una jornada solidaria que els ajudarà a tindre nous materials per a poder afiançar aquest projecte tant bonic de Guadassuar. El diumenge els férem l'entrega de la recaptació de l'esdeveniment.

I gràcies, com no, a tots els membres del Club Triatló Guadassuar que desinteressadament i sense demanar rés a canvi estiguéreu allí no tres hores, si no fins a 10 hores per tal de que tots els assistents pogueren gaudir d'aquest dia.

Seguidament teniu el vídeo i molt prompte vos penjarem les fotos. 

El Club Triatló Guadassuar és solidari.

MUSIC & SPINNING DAY, organitzat pel Club Triatló Guadassuar en favor dels Taller de Xiquets amb Necessitats de Guadassuar. Som triatletes, som solidaris.


Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA