divendres, 24 d’agost del 2012

JA FA UN ANY DE LA PARIS-BREST-PARIS

Esta nit a les 20:21h farà un any que vaig acabar la París-Brest-París. Aquesta és la prova més dura física i psicològicament què he realitzat.

Van ser 1230km en 74h i 21min, dormint en aquestos poc més de 3 dies menys de 9 hores en total. La París-Brest-París és una de les ciclomaratons més dures del món. El pedalejar per la nit és una constant en aquests tipus de proves per tal de poder arribar abans de les 90h de temps màxim que hi ha en la prova.

A més aquesta prova es d'autosuficiència, tenint que portar tot el material què et faça falta durant el recorregut.

Després d'un any encara estic cansat i no havia fet la meua crònica. Hui crec què és el dia.


"Per a poder participar en aquesta prova el primer que hi ha que fer és unes proves qualificatòries, les obligades són la Brevet de 200km, 300km, 400km i 600km. Totes aquestes les vaig realitzar amb els companys del Club Ciclista Massamagrell.


L'expedició a París va estar formada per la meua mare, Tere, Moises i Jo. 
El dia què començà la prova intente dormir el màxim possible, ja què l'eixida jo la tinc a les 18:00h i la primera nit ja la passarem tota dalt de la bicicleta. Dine i aprofite qualsevol lloc per a descansar al màxim, ja que a partir d'ací vaig a intentar fer unes 26 hores seguides sense dormir i uns 525km. Puff, de pensar-ho fa por.

L'eixida es impressionant, són eixides de prop de 1000 ciclistes tots amb el somni de tornar a París abans de les 90h. En total participaren més de 5000 ciclistes, dels quals sols uns 150 eren espanyols. Tots no ho aconseguiran, i de segur que tots els que ho acabem per primera vegada ens canviarà la nostra vida. Em despedixc dels meus fins a l'endemà en Fouguères, ells aniran en cotxe fins el km 300aprox, què a la tornada serà el 900aprox, ja què en aquesta prova si abandones t'has de buscar la vida per a tornar al lloc, no hi ha ningú què t'arreplegue.

Comencem a les 18:00h en punt el nostre viatge i deixem la població d'eixida de Saint-Quentin-en-Yvelines. Em pose prou per davant i eixim cap al primer punt de control què estarà situat al km 140 en Mortagne-au-Perche. L'eixida darrere dels italians què estan locos. En la primera hora fem una mitjana de més de 35km/h i no paren ni a per aigua. Poc després ja decideixc què aquest no és el ritme que vullc i que és massa prompte per a tant de desgast. Arriba la nit i arribe al primer control a una mitjana de 29,4km/h els primers 140km. Puff, massa pa la carabassa. Pare i em menge els magnífics sandvitxs que m'han preparat Tere i ma mare, i beure les coca-coles de rigor. Allí em done compte que un dels tornillos del porta equipatges traser el tinc quasi fora. Mare meua si l'arribe a perdre. L'aprete, un parell de brides i a continuar. 

Son quasi les 23:00h i partixc cap a Villaines-la-Juhel, km 221. Les tabletes que he comprat per a la beguda em van molt bé, i continuaran així durant tota la prova. Ara, la cafeina què em faria durant eixos dies en les begudes segur què no seria recomanable. Altra paradeta, menjar i ràpid a tornar a pedalejar. Els avituallaments són molt complets, però t'ho has de pagar tot de la butxaca. Continue bé i a partir d'ací amb molts ànims, la següent parada ja serà en Fougères on estan esperant-me ma mare, Tere i el meu nano. Quans ànims quan penses amb ells. La nit es fa dura, ja que durant molta part del recorregut vas sols, amb les llums enxufades i veient llums rojes per davant i blanques pel darrere. La duresa es tal, què en aquesta edició, ja en aquesta primera nit, malaugradament un company perdé la vida al anar-se'n al altre carril. M'aborrone sols de pensar-ho. Per què fem açò?.

Km 310, arribe a Fougères cap a les 7:00h del matí i fense de dia. Açò és el pitjor. Tota la nit pedalejant. Ja porte 13 hores dalt la bicicleta sense descansar a penes. Trucada de telèfon i a desdejunar amb els meus. No es podeu imaginar quina alegria. Els vaig deixar el dia abans prop de París i no saps rés de com estan. Sempre pateixc més per ells què per mi. Un altre país, un altre idioma... Açò és el què menys m'agrada, el no saber com estaran els meus. Decideixc descansar i intentar dormir 1 hora al hotel. A les 8:00h cap a dalt, canvi d'equipatge, reposte menjar i m'en vaig. Ara ja no els tornaré a veure fins demà, on intentaré dormir amb ells, però ja portaré uns 900km. Puff, puff. 

Ixc del hotel i veig als meus companys de brevets de Massamagrell, i a Vicent, l'altre amb arrels carabassotes. Ells eixiren mitja hora darrere de mi i van tots junts. Jo decideixc seguir a la meua marxa i sols. No vullc esperar a ningú, ni tampoc què m'esperen. Vullc viure aquesta prova amb la solitud i compartint amb tots els ciclistes de arreu del mon. Propera parada Tinténiac, km 364. Faig algun tramo amb els meus companys, però prompte comencen a esperar als seus i jo tire endavant. Durant tota la jornada anirem veient-nos sobretot als avituallaments. Seguim cap al següent punt en Loudeac al km 450. Els paisatges son impressionants, però ja sabem com és el nort de França, no plou però va fer prou de fred durant tota la prova, així què en ple mes d'agost i amb pantaló llarg i xaqueta. Aquesta és la part més dura del recorregut. El perfil de la París-Brest-París pareig un serruig. 

El oratge no és el millor, estic molt cansat, l'orografia cada vegada pitjor, no se on vaig a dormir. Després de moltes tocades a Tere per telèfon li dic què vaig a arriscar i intentar arribar a Brest, km 600. Però aquesta part va ser duríssima, i el cos ja va arribant al límit. Arribe al següent punt de control al km 525 en Carhaix-Plouguer a les 20:01h. Porte 26 hores dalt de la bicicleta i sols n'he descansat 1. Però açò no s'acaba ací, demà vullc arribar a Fougères altra vegada i tindre què fer quasi 400 km. Després de parlar amb Tere decideixc parar a dormir en aquest punt de control. Són les 21:30h i ja he acabat de sopar i m'en vaig cap al pavelló condicionat per l'organització per a dormir. Fins i tot per aixó tens què pagar. Ara bé, jo vaig estrenar la manta, el què vinguera darrere de mí no sé com quedaria ja que la vaig xopar tota, de segur què tenia calentura per què vaig suar el què no estava escrit. Per cert, dormíem en tumbones de l'exercit, i més de 300 alli dins. Un poc d'oloreta feia, i sense dutxar-se, puff, puff, puff. 

Dic què em desperten cap a les 3:00h del matí, però a les 00:30h ja no puc dormir, hi ha una tronada de por. Mare meua la bici, menys mal què he agafat totes les alforges, pegue mitja volta i dorm fins la 1:00h. A la 1:30h ja estic dalt de la bicicleta amb tota la roba que porte, i el xaleco i la xaqueta. Hi ha molta boira i tenim què baixar un port de muntanya, no es veu rés. Les llums una passada però amb aquella boira, els cotxes i camions per ahí, no donava molt bon rotllo. En total he descansat unes 3 hores i mitja i per a hui tinc 400km per davant.

Fent-se ja de dia arribe a la costa. Ja veig el mar. Que imatge. No es podeu imaginar l'alegria. Estic arribant a la meitat del recorregut, ho estic aconseguint. Estic molt cansat, però ara ja és cap a casa. Desdejune en Brest al km 618, on arribe a les 6:31h de la matinada. Comence la tornada cap a casa i ara tenim què afrontar el port de muntanya de pujada. Però ja es de dia. Continua fent fred, però si tot va bé esta nit dormiré a l'hotel amb els meus. Que ganes.

Van passant els kilòmetres i passe els controls cap a Fougères. Continue pensant en tots els ànims que vaig rebent per mòbil i això em dona forces. Molta gent confia amb mi i no pense defraudar-los. Pasem el dia pedalejant i vaig trobant-me cada vegada millor, vaig a molt bon ritme i el cos em respon molt bé. Parle en Tere i li comente que em compren el sopar, què si arribe abans de les 21:00h a Fougères vaig a intentar fer la locura de fer-ho tot amb una tirada e intentar llevar-li 24 hores a la prova. Els ànims els porte al tope. Però, de repent, la maneta del canvi de pinyos està fent coses rares. Què serà, què passa, i track. Puff, puff, tot per terra. S'ha trencat el cable del canvi i no tinc en què arreglar. Damunt feia uns 30 km què havia deixat un punt de control. Estic al km 800 i sols tinc plat gran i plat xicotet. Què ràbia, quan millor anava. Però jo no acabe ací. La il·lusió d'arribar a París no me la llevarà ningú i tire endavant. 

Arribe a un control secret 25 km després. Pregunte però no tenen per a reparar. El món em cau damunt però m'anime i vaig a segellar. Quan ixc, més de 10 hòmens tenia damunt de la bicicleta intentant solucionar-me el problema, amb cables, ferramentes, però crec què empitjoraren el problema. Pregunte per una tenda de bicicletes i em diuen què al següent poble hi ha. Finalment no la vaig trobar i segueixc fins el km 841 en la localitad de Quedillac. Allí hi ha un servei tècnic gratuït al control, i d'amunt parlen un poc de castellà. L'averia va ser més greu del què pareixia i va tindre què desmontar-me tota la maneta i canviar els dos cables, el de frens i el de canvi. Més de 45 minuts reparant què m'han tirat un poc per terra la planificació, però dona igual, d'ací poc estaré altra vegada amb els meus.

Finalment arribe a Fougères, km 921 prop de les 23:00h. Però allí estan esperant-me, quina alegria. Veig a Moises amb no molt bona cara. Em comenten què la nit anterior van tindre que anar al hospital amb ell. Una moguda impressionant, amb la policia acompanyant-los a l'hospital, a la farmàcia. Però van decidir no dir-me rés per no preocupar-me. Per sort després no va ser rés. Em lleve la robar per a dutxar-me i..., mare meua, fins i tot cride a ma mare per a què em veja. No queda rés de mi, tinc tota la pell apegada. Sope i al llit. A les 05:00h vull alçar-me per tal d'intentar arribar a París abans de fer-se de nit. Em queden poc més de 300km per aquesta jornada. 

A les 4:00h ja no puc dormir, em canvie, despedida i m'en vaig de l'hotel. Pense què aquesta segona nit ja no hi haurà gent pedalejant per la nit. Què més lluny de la realitat, quan ixc de l'hotel amb Tere van passant sense parar.

Aquesta jornada va ser duríssima. Juntament amb el cansament acumulat, l'orografia ara és molt més dura. Pasem per llocs impressionants, però amb terreny molt dur. A les 13:08h arribe a Mortagne au Perche, km 1090. Allí vec a uns companys de Carcaixent i m'anime. Tinc son i cansament, però tinc què seguir endavant. Truque a mon pare i em dona ànims. La veritat és què em feien molta falta. 

Segueixc cap a l'últim punt de control abans d'acabar a Dreux, km 1165, on arribe a les 17:07h. Decideix berenar ací i descansar un poc. El cos ja està al límit, però vullc arribar abans de què es faça de nit al final. Parle amb els meus germans, i em tornen a donar els ànims què necessite per acabar. Sols quedes uns 60km però es van fer duríssims. Continua la dura orografia, però ja se què arribaré abans de fer-se de nit i aconseguiré tot el per què m'he sacrificat tant aquest any. Falten 6 kilòmetres i està ple de semàfors. Quan pare crec què vaig a caurem a terra, perc el equilibri constantment, i em note millor pedalejant que parat. 

Finàlment a les 20:21h arribe al final del viage. Allí està ma mare, la meua dona i el meu fill. Què més puc demanar. He fet el què més m'agrada i han estat amb mi per acompanyar-me. 

Van ser 74h 21' per a un total de 1237,27 kilòmetres. Pedalejant vaig estar 52h 10' 11''. Però ho vaig aconseguir. En un mes el Ironman Challenge de Roth i la París-Brest-París. Una locura, però què em porta a la meua realitat.

Gràcies a tots els què em seguireu per internet i m'enviareu missatges. Tots m'ajudareu molt i jo contínuament pensava en vosaltres per tirar endavant i poder pegar cadascuna de les pedalades. Tots teniu la culpa, els meus amics, els que pedalejeu amb mi, els que nadeu amb mi, els que corregueu amb mi; sense vosaltres açò no ho hagués aconseguit.

Tornaré a la París-Brest-París... segur que sí. És una locura, és inhumà, un patiment de vegades quasi insofrible, prop dels teus llímits... però tornaré"

per Mario Bou Ortega.

    

dilluns, 20 d’agost del 2012

NOVA WEB DE L'ESCOLA DE ELS SOLETS DE LA RIBERA

Ja estem ultimant tots els detalls de la tri escola "Els Solets de la Ribera" en la què serà la seua pàgina web. Ací podreu consultar tota la informació sobre l'escola què arrancarà el proper mes de setembre. 

Durant aquesta setmana ultimarem tots els detalls, però ja podeu anar informant-vos d'aquesta escola, què ve per a quedar-se.

La web és: www.escolatriatloguadassuar.blogspot.com


6é TRIATLÓ LOCAL GUADASSUAR. JA ESTEU PREPARATS?


Ja falta molt poc per al 6é Triatló local Guadassuar. Aquesta prova es consolida en la nostra comunitat, fent gaudir any rere any del triatló. Com sempre, tenim les categories individuals i les de per equips. No es podeu perdre aquesta prova tant especial i divertida. 

En aquesta edició també tindrem una part solidària amb la recollida de mòbils, què ja no utilitzem, per a la associació SENAD.

Ja podeu fer la vostra inscripció punjant en el cartell anunciador, o en la barra lateral de la web.

Vos esperem a totes en la prova què tancarà el Estiu Esportiu en la nostra població, i animeu-se.



diumenge, 19 d’agost del 2012

TETO AL CAMPIONAT AUTONÒMIC DE AQUATLÓ


El diumenge començava prompte. A les 6.30 en peu, i a les 7 del matí cap a Sagunt que se n'anaren Nuri i Teto. Nuria no competia, però em va acompanyar, i de no ser per ella, no se jo si hagués anat. Arribem una hora i mitja abans de la cursa, i ja esta dient-me Nuri la siesta que es va a pegar quan acabe de dinar. Fem reconeixement del terreny, i a calfar una miqueta.

A les 9:33 donen l'eixida de les dones, i allà van totes com un coet. Mare de Deu! pareixen bales! I jo pense, buff, jo al meu ritme que encara que són 2'5km a peu, no se jo açò com va la cosa. La meua animadora incondicional ahi està, en tots els cantons per on anem corrent. Segur que ha fet més metres que jo corrent, perquè apareix per tots els llocs dient-me com va la cosa i animant. I com s'agraixen els seus crits!! Arribe al tram d'aigua, i comence a nadar a la marxeta, però hi ha molt d'oleatge, quasi no es veuen les boies, a més a més, hi han boies per tots els llocs i es confundixen!! Totes iguals!! A quina he d'anar? quin lio! total, que vaig un poc marejà i crec que faig més metres dels que toquen. Per fi ixc de l'aigua, després de fer el km nadant, i vaig a la segona transició pensant que ja queda molt poc. Sols em queden 2'5km més de carrera a peu. I comence molt bé, vaig agafant el meu ritmet, i veig que guanye posicions, aconseguixc adelantar al menys a 4 o 5 xicones que a l'aigua m'havien agafat, i sense donar-me conter ja està la feina feta. I de nou veig a Nuri cridant i animant! jejejeje. Quina alegria!! Si arribe a agafar a "La Vanessota" que estava a uns metres de mi, estic segura que Nuria fa un guananà de lo contenta que es posa!!!!!! jajajajajaja.

Acabat l'aquatló, ens mengem un troç de meló cadasquna, replegue els "bartuls" i cap a casa molt contenta, he quedat en sisena posició i segur que torne a cursar aquesta prova. 

Amb aquesta prova, tanque la temporada 2011-2012 amb molt bones sensacions, ja que he pogut participar en gran varietat de curses: triatlons, duatlons, mitja marató, triatló cros, i la travessia a nado de Santa Pola. Aquesta última fou tot un repte personal! 

Ara a pensar en les curses de setembre, que de segur participaré en algunes i de molt PINTORESQUES, com la d'obstacles d'Elx. On un gran nombre de membres del club té pensat participar, i ens ho passarem d'allò més bé.

dilluns, 13 d’agost del 2012

TETO SISENA CLASSIFICADA AL CAMPIONAT AUTONÒMIC DE AQUATLÓ EN SAGUNT


El passat diumenge es celebrà a la localitat de Sagunt el Campionat Autonòmic d'Aquatló de la temporada 2012. La prova consistí en 2,5km de carrera a peu - 1km de natació - 2,5km de carrera a peu. 


Representant al Club Triatló Guadassuar vàrem tindre la participació de Teto Ruiz, què com ja ens té acostumats, va fer una brillant prova. Un 6é lloc absolut femení aconseguí i l'octava de la general absoluta femenina. 

Enhorabona Teto i a seguir amb aquest ritme. Enguany sí.

En la foto de la FTCV la podeu veure la primera de l'esquerra, amb el trimono blau. Prompte farem els trimonos de la nova temporada per a poder ja acostumar-nos a veure-la vestida amb els nostres colors.

dissabte, 11 d’agost del 2012

QUEBRANTAHUESOS TRIATLÓ. AL FINAL UN DUATLÓ MOLT DUR

El passat diumenge 5 d'agost es tenia previst celebrar el I Quebrantahuesos Triatló. Una prova dura pels seus recorreguts, però què al final no és va poder celebrar en tota la seua totalitat; encara què la duresa va ser igual d'exigent. 

La previsió per al dia de la prova no era la millor. Una prova extrema a la qual li se va juntar la duresa de les inclemències climatològiques. Durant tota la nit, anterior a la prova, la tormenta elèctrica i les pedregades varen ser molt intenses. I açò no millorà per al començament de la mateixa. Un hora abans de començar pegà una pedregada d'escàndol. En lloc d'un triatló haguérem pogut fer un parell de forats de golf.

Així, és reuní el comité organitzador i els àrbitres i decidiren eliminar el segment de natació i convertir la prova en duatló. Per què? El perill de quedar fregits en l'aigua era molt alt. Les tormentes elèctriques del pirineu no són com les d'ací, vos ho podem assegurar.

Dels 140 triatletes inscrits, finalment només 89 es van atrevir a prendre la sortida i 79 d'ells van finalitzar la competició, que va aconseguir completar gràcies al fet que la meteorologia va respectar la prova. El més sensat era no prendre l'eixida per l'estat de les carreteres, decisió què prené Ricardo a dos mesos del Challenge de Calella; però Mario finalment si què es decidí a participar.

Així les noves distàncies varen ser, una volta al recorregut de cursa a peu (4,5km); 72 quilòmetres de ciclisme (els 82 quilòmetres previstos inicialment es van veure retallats per l'estat de la carretera-eliminant la doble ascensió a Hoz de Jaca-), i 18 quilòmetres de cursa a peu .

Després de la llarga espera es donà l'eixida, amb poques ganes per l'eliminació de la part de natació. Com no eixiren tots com ha coets. 4,5 kilòmetres a 5,05 min/km. 

Després la bicicleta. Fins arribar a quasi el final del port del Cotefablo vaig recuperant moltes posicions, però ací s'acaba la gasolina i comença el dièsel. Massa coses aquesta temporada per poder rendir sempre a un nivell alt. Però a partir d'ací a gaudir a la marxeta de la prova. L'eliminació de les pujades a la Hoz de Jaca es veuen compensades per l'alt ritme de carrera. 72 quilòmetres, 2:48:31 a 25,64 km/h. Cal dir què l'estat del paviment era perfecta, i exceptuant algun tros tot estava bastant sec.

I finalment els últimes 18 quilòmetres, en els quals teniem què afrontar més de 500 metres de desnivell positiu, amb dos rampes molt exigents, al qual li teniem què pegar 4 voltes. Allí em trobe amb Ricardo, el qual m'acompanya durant tot el recorregut. 1:43:23 a 5,45 min/km. Ell va decidir fer un entrenament amb la bicicleta i després feu el recorregut a peu, encara què fora de competició. Llàstima, ja què si hagués participat, sols en acabar hagués quedat dels 3 primers del seu grup d'edat, per l'alt número de partipants d'aquest grup què és retiraren o no participaren.

Després d'algunes gotetes què no anaren a més, vaig poder conseguir acabar el I Duatló Quebrantahuesos en 4h 52min 15seg. 

Les conclusions de forma personals no són les millors, sobretot en la bici. Però què el ritme no pare. L'any que bé tornarem. Açò s'ha de fer. El recorregut total té què ser duríssim i del lloc no cal ni parlar. Impressionant. 

per: Mario Bou Ortega
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA