Seguidament podeu llegir tres cròniques de membres del Club Triatló Guadassuar què varen participar el passat cap de setmana al Triatló de Gandia. Enhorabona a tots per la vostra participació i especialment a Juli i Ariana. Per què? Ara ho sabreu tots i què sigueu molt feliços en aquest camí què comenceu. Ànim.
CRÒNICA I (per Juli Escrivà)
El passat dissabte es va celebrar a Gandia, el triatló Ciutat-Platja de Gandia, on vàrem participar, a la modalitat del grups d’edat 25-29 dos membres del Club Triatló Guadassuar, Jose Carlos i Juli.
Personalment , la forma d’afrontar aquesta proba no es, sense cap dubte, la millor manera de preparació i concentració per a un triatleta. Ja que la nit abans vaig donar als amics (a molts de vosaltres en aquest moment, ja que no ho he pogut fer abans) la fabulosa notícia, de que “ME CASE”, amb tot el que comporta açò, per als amics..., Tots sabem el que ens agrada “la casalleta”, els chupitos, els cubalibres...el que passa; que la nit es fa llarga i el descansar no es gens fàcil. És més, que t’oblides del triatló que tens. Et deixes portar per els amics, i com hem deien ells: triatlons hi ha mils! El que passa... que arribes a casa i la mare quan et veu entrar per la porta a les 5:30 del mati, et diu: tu creus que aixina demà podràs fer el triatló!!?? I tu contestes:
que em de fer si no, mare!!!?
Pues, amb tot i açò, el dissabte a hora de eixir cap a Gandia, estàvem apunt per a eixir, encara que menys mal que contava amb l’ajuda del meu germà per preparar-me tot el necessari, ja que la gana e il·lusió que jo tenia en eixos moments... vos la podeu imaginar.
Una vegada allí i ja pràcticament ficats en matèria, tot el material a boxes i vistes dos eixides de triatletes, ens disposem a enfundar-nos el neoprè, amb un altra motivació e intentant oblidar la nit anterior.
L'oratge pintava mal desde ben matí, però fins aquells moments aguantava sense ploure, però amb molt d’aire, que no ens abandonaria durant tot el dia. Una vegada ens cridaren per a la càmera d’eixides, comença a ploure amb molta gana, encara que no ens donaríem conter de la pluja fins que no agarrarem la bici. Ja que amb el neoprè i a l'aigua tant dona.
Ja preparats per a l’eixida dins de l’aigua, no podia ploure més!, a la dàrsena del port de Gandia, no quedava ningun espectador, sols els jutges i per obligació. Una situació que va fer motivar-nos més, si cap, a tots els tiatletes dins de l’aigua. El segment de natació va transcórrer amb normalitat, una eixida molt neta, amb una recta bastant llarga fins al primer viratge va fer que el grup s’estirara. Uns vegada fet el primer gir, el grup es tornaria a amuntonar, ja que es feia molt estret el recorregut entre les bolles i la dàrsena del port. En aquesta part del recorregut vàrem estar nadant Jose Carlos i Jo fins a eixir de l’aigua. Cada brasada que fèiem era pràcticament conjunta, i casi casi ens teníem que tornar per agafar aire.
A la zona de transició, de nou, vàrem coincidir al moment de agafar la bici, semblava que no podia caure més aigua i fer més aire, tot el material completament xopat (tinguérem que pegar-li la volta a les sabatilles de córrer, perquè estaven plenes d’aigua). Disposats a agafar la bici amb molta cautela per el estat del asfalt, però amb molta emoció i motivació per les condicions climatològiques. El circuit de bicicleta, Juli (possiblement amb més riscs) va poder agafar un grup anterior a Jose Carlos, situació que va fer que es distanciaren una mica i ja fins el final de la prova. Aquest segment va transcórrer amb certa normalitat per al estat en el que estava el paviment i el aire que feia. Certament, no havia vist mai abans tant de companyerisme a una prova de triatló al circuit de bicicleta, ja que “normalment” cadascú mira per ell i en ningú es capaç de fer una senya a qualsevol perill u obstacle. No fou aquest el cas, tots els triatletes es comportàvem, com sempre deuria ser, amb molt de companyerisme i alertant de qualsevol perill. No obstant açò, es varen veure
diversos bacs i molt altres que es quedarem en un: mmmmmmm casi!!!. Com anava transcorrent el segment ciclista pareixia que la pluja parara, encara que el aire en ningun moment cessà. Acabarem el segment ciclista sense pràcticament ploure.
Una vegada, finalitzat el circuit de bicicleta ens calçarem les sabatilles de córrer i dispostos a acabar la prova, que transcorreria per el passeig de la platja de Gandia sense ningun problema i al qual arribarem a gaudir d’algun raig de sol i per suposat de molt d’aire.
A títol personal, he de dir que aquesta prova em semblava que amb els horaris tant dispersats que la organització havia plantejat, serià un triatló deslluït, però, de cap manera, llevat les condicions meteorològiques del dissabte, que no ens varen acompanyar el més mínim, va ser un triatló amb molta afluència de públic degut a la prova que es disputava, un classificatori per al campionat d’Espanya i el lloc de la platja de Gandia. Tots tres circuits es podien seguir amb molta facilitat i possibilitat de veure, els triatletes disputant la qualsevol modalitat. Cal destacar el circuit de natació, ja que es podia veure desde la dàrsena tot el circuit.
El diumenge tocava el torn dels altres tres participants del Club, Victor en la categoria Junior, Teto al classificatori i Ricardo al Super Sprint.
CRÒNICA II (per Ricardo Vico)
Hola tod@s, llego el inicio de la temporada de triatlones, el debut, triatlón supersprint de Gandia, se trataba de una primera toma de contacto y realizar un entrenamiento de calidad, la hora de inicio en un principio era a las 09:15 horas y la salida se retraso hasta las 10:00 h. despues todo eran prisas y mas prisas, triatletas rapido al agua, pero nada de poco a poco, a saltar desde el muelle del puerto, vaya tela que fria estaba la condenada, rápido a la línea de salida, y ale, bocinazo y a nadar como locos, dos paradas para colocar las gafas ya que me entraba agua en el ojo derecho.
Salgo del agua y empiezo a ver dos bicicletas en vez de una, me siento en el suelo junto a la bici, ya que no me atrevia a cogerla, seguia moviendose todo mi alrededor, dejo pasar unos minutos y cuando ya noto que empieza a marcharse el mareo, descuelo la bicicleta y como siempre el llanero solitario a tope, consigo pasar algunos triatletas, aire en contra en el paseo de ida y de vuelta a favor, siempre controlando el pulsometro ya que no queria pasarme de revolucuiones.
Dejo la bicicleta calzo las zapatillas y a correr, paso igualmente a unos cuantos triatletas, rodando con buenas sensaciones, y finalmente a meta, puesto 15 de la general y 2º en veteranos 1, no esta mal ya que perdi mucho tiempo recuperandome del mareo y en distancias tan cortas es muy dificil de recuperar. Proximo evento deportivo, día 28 de Abril Media maraton del Puerto de Sagunto y el 6 de Mayo Triatlon Sprint de Pinedo, pero me tomare biodramina para los mareos.
CRÒNICA III (per Victor Escrivà)
Tot començava amb una bona matinada, m’esperava un triatló curt, el primer sprint que feia i tinguent en compte que era clasificatori per al campeonat d’Espanya, el nivell no podia ser baix.
Una vegada a boxes ja es respirava l’ambient de triatló amb l’eixida de la distància supersprint, on ens trovàrem amb Ricardo que anava a participar-hi. Després d’aquesta eixida anava la meua. Comentant la carrera amb el meu germà i donant-me alguns consells semblava que els nervis se’n anaven un poc.
Hi havien clubs de molts llocs, i aportaven més d’un participant per a cada categoría, tots es coneixien entre ells (i jo no tenia ni idea de que anava eixe rollo…jejeje).
Ja dins de l’aigua les sensacions no eren bones, em trobava fluix, encara que anava tot el que podia quan alçava el cap no veia a ningu darrere, començava a preocupar-me. Quan vaig eixir, després de tragar-me tota la sal del port, i vaig veure el temps al marcador em vaig alegrar, per a mí no era mal temps, aixi que faria la meua carrera.
A la bicicleta tot va anar molt be, encara que no vaig poder agafar cap grup, i vaig anar soles, ara ja quedava poc. Una vegada feta la ultima transició, amb la gent coneguda i la familia animant apetia fer una bona cursa a peu, i es va fer el que es va poder… L’únic que, quan jo anava a fer la primera volta, el primer classificat ja anava a meta. Així que no vaig poder fer res mes, a més, em furtaren la penúltima plaça a la recta de meta, però vaig acabar molt content i amb molt bones sencacions. Esperem participar en més triatlons representant al club. Ara ja se el que suposa un triatló d’aquest nivell, esperem anar millorant i segur que Paco ens apretara més!! jajaja
