“Si jo balle les danses, tu fas el triatló de la dòna…?”
El que jo no m’esperava es que Mer, hem contestara que si.
No se quina de les dos seu havia pensat menys a l’hora decontestar, però el que era cert, es que ja estava dit. I ací comença aquesta historieta, plena de sensacions noves per a les dos.
Jo ja porte 4 temporades amb el triatló i per a mi, acompanyar a Mer era tot un plaer i una tranquilitat. Tranquilitat per què sabia de sobra que Mer heu podía fer i per què jo, no tenia la presió d’eixir a donar-ho tot (que es poc però patixc) i sols tenia que gaudir i conseguir que Mer també ho fer-ha.
Així que allà anarem les dos, amb les bicis de mon pare, ajustades, revisades… tot controlat, o això pensavem…
Teniem als nostres “homens” d’acompanys. Pepe no heu dia però un poc nerviós si que estava i Jose…. Que vos tinc que dir. Si es posa algo nerviós es per què jo soc de les poques persones que heu conseguixc però ell, mes traquil que un pasqüa!
Heu teniem tot preparat. Mer havia seguit els consells de Jose, uno d’ells era que recordara el DNI (ironies de la vida) i ens posarem a la cua de boxes. En això, dos jutges estaven parlant cuan la xica hem diu: perdona, con los cuernos no puedes entrar”. Jo lo primer que pensé, Jose Carlos cabrò, ja sabia jo que en la festa de Sant Roc masa bé pareixia que t’havies portat…
Però no, es refería als cuernos de la bici de montanya i, gràcies a l’altre jutge i la seua ferramenta, llevarem els cuernos i cap a dins!
Teniem files diferents en boxes, aixina que vaig ajudar a Mer a trobar llocs de referencia i repasar tot el que tenia que posar-se en cada trancició. Incluides les ulleres de vista dins la seu funda!!!
-Mer, trau-les ulleres dona!
.JPG)
-Calla calla en lo que valen els cristals, i que me caiguen o peguen
una trompà!
Al final trobarem un huequet en les que estaven salvades.
Ja en la tarima flotant de la dársena Mer estava com un flan, de nerviosa i dels menejons de les dones en la tarima. Això era de locos, millor dit, loques:
Valeeeeeeeeeee xiques que podem!!!! Amb dos ovaris. Yijaaaaaaaaa!!Ale, a l’aiguaaaaa! I
-Però açò ja va, però ara ja nadem però…
- Mer, tu calla i nada cap a la fila que va a sonar la bocina.
Meeeeeeeccc Aleeee ara ja si, a nadar!!!
Ens posarem molt bé, jo com anava tranquila, anava guiant a Mer, ens adelantaven, adelantàvem però molt cómodes, sobretot jo jeje!
Arrivàrem super bé, entrarem en boxes i la trancició perfecta! Ara a rodar!!
A la marxeta ens ferem els 10km i arrivarem fresquetes per què Mer tenia por d’apretar i que el genoll li fallara a l’hora de córrer, que era lo pitjor que portava segons ella, per què eixirem dos dies i “quéeee” la sogra...
Aixina que començarem a trotar i quan portavem 1’5km Mer dia que ja no podía més. I jo, tota “teniente O’nell” li xillava: D’això res, si que pots, com que no? Concentrat i dis-li a les teus cames que córreguen!!
Mala rallà li vaig pegar, qualsevol no acava, la tenia atemoritzà, jo per a mi que pensaría “si pare, la loca esta m’arrea bascollà segur”.
Aixina que pujarem la rampa per a rematar i entrarem en meta; yujuuuuuuuuuuuu!
Mer satisfeta, jo contenta per ella i quan arrivarem i ens recibiren Teto, Jose Carlos i Pepe amb l’entrega de diplomes… Emocionades!
Mer havia cumplit la seua paraula, i jo… Vaig ballar les danses!!!
per: Núria Arnàndis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada