Tot va començar quan set valents de Guadassuar se'n van anar a competir al mig Ironman d’Elx ( Mario,Fede,Dani,Ricardo,Feli,Chuli i jo). Vaig acabar destrossat. Va ser una prova molt dura, però m'agradá molt al mateix temps.
Com açò enganxa, volia un altre repte major. Era fer un Ironman, el triatló de distància mes llarg que existeix, 3.800 m natació -180 km ciclisme - 42.2 kmatletisme. Tenia 6 mesos per a preparar-ho .
Eren molts els amics, familiars i companys que m'ho desaconsellaven. Em deien que era molt prompte per a mi que només portava un any practicant este esport, i que el meu cos no l’aguantaria, que necessitava dos o tres anys mes de rodatge en ciclisme i l’atletisme, que fera primer una marató per a provar... Però jo soc molt cabut i tènia la il·lusió de fer-ho. Era un repte per a mi.
El Ironman triat va ser el Challenge Barcelona de Calella el 3 d'octubre 2010.
Al Ironman m'acompanyaven la meua dona Patri i els nostres amics David i Susana. Arribàrem a Calella el divendres. L'ambient que es respirava era impressionant. El muntatge que hi havia era espectacular, havien 1100 participants de 36 països diferents.
El dia de la prova sona el despertador a les 4.30 h per a fer un bon desdejuni. A les 6.00 h eixim per a boxes a comprovar la bicicleta, i després a posar-nos el neoprè. Els nervis començaven a aparèixer, la meua eixida era a les 8.10 h .
Sona la botzina i a l'aigua. Comencen les primeres colzades, puntellons, manotades, etc. Després dela primera boia ja estava la gent més relaxada. Arribàrem al 2000 metres i la marea pujava i baixava prou fort, inclús vaig arribar a marejar-me un moment. Al final vaig eixir de l'aigua en 1h 14min.
Eixim corrent de la platja a per la bicicleta. M'esperaven 180 km de bicicleta . La tàctica era clara, reservar-me per a la marató e intentar fer sobre unes 6 h, més o menys. El circuit constava de dos voltes de 90 km. En la primera volta vaig anar còmode a uns 32 km/h de mitja. En la segona volta bufava més el vent, i es va fer més pesada. Al final acabe el recorregut en un temps de 6h 03 min.
Deixe la bicicleta, i corrent a per les sabatilles. Mire el cronòmetre i portava 8h nadant i pedalejant, i hem quedaven 42.2 km corrent , bufff !!!. Però ahí estaven Patri, David i Susana, cridant i animant-me. Ells hem donaven força per a seguir avant. Eren 4 voltes de 10.5 km .
Comence la primera volta i anava còmode a un ritme de 5.40 min/km. Era impressionant veure mes de 3000 persones pel carrer animant sense parar, familiars , amics, veïns de Calella ,etc. En la segona volta ja vaig veure gent caminant , jo vaig baixar un poc el ritme i hem vaig mantindre a 5.50 min/km. Ja en la tercera volta el panorama que hi havia era impactant; gent vomitant, altres plorant agafant-se la cama, altres coixejant ,sanitaris emportant-se a gent. Se'm posa la pell de gallina de pensar-ho. Bo, ahi jo estava ja molt tocat, amb dolor en les cames, però aguant a un ritme de 6.10 min/km .
Arribem a la ultima volta al km 30. Ahí començava la marató psicològica. Les cames hem deien que parara, que no podien més, però el meu cap em deia que no parara. Si ho feia sabia que no tornaria a arrancar. Em vaig posar una meta, arribar al km 35, després un altra meta, arribar al km 40. Les cames ja no les sentia Sabia que en eixe punt, els 2 km que faltaven nomes per l'emoció es farien fàcils. Pues noooo!!!
Els dos últims km se'm van fer eterns , se’m queien les llàgrimes del dolor que tènia en les cames i de la ràbia que tènia perquè ja ho tènia ahi. Arribe als últims 500 mts i sent el soroll de meta. L'emoció em complica respirar. Ahi estava Patri, esperant-me per a acompanyar-me en l'entrada a meta. Xafem l’alfombra roja. Alce els braços. Els crits del públic en les grades són impressionants i entrem a meta. Em posen la meua medalla de Finisher. Al final la marató en 4h.36min, i acabe el meu primer Ironman en un temps de 12h 14min.
He d'agrair a molta gent que m'han ajudat a aconseguir este repte. En primer lloc a la meua família i amics per apollarme i aguantar les hores sense mi .Als meus companys del club triatló Guadassuar, que em compartit entrenaments i triatlons. En especial a Mario i Feli pels consells que m'han donat. I com no als meus altres companys del club ciclista Guadassuar, que em fet hores i hores dalt de la bicicleta amb el bon rotllo que porten. En especial a mon pare Bernardino i el meu germà Javi, que m'han ensenyat tot el que se de la bicicleta. També agrair a David i Susana que ens van acompanyar a esta aventura i van estar mes de 12 h animant sense parar, gràcie, sense vosaltres no l'hauria aconseguit!!. També menció especial al meu amic Pepe Olaso de Carcaixent. Ell si que és un Ironman que esta lluitant contra una malaltia molt dura i l'esta superant dia a dia. Des de casa ell em donava força, i també pels consells que m'ha donat. Pepe una part de este Ironman va dedicat a tu. Gràcies també a tota la gent que durant tot el dia va estar pendent de mi per telèfon.
I per últim a la meua dona Patri que ha estat al meu costat, donant-me ànims i ajudant-me des del primer dia que li vaig plantejar este repte, i ha tingut que aguantar hores i hores sense mi durant tot l'estiu.
Patri ho hem aconseguit !! Un besot !!
Be, i ara toca descansar. Gràcies a tots !
El passat dissabte es va celebrar el tradicional Duatló del circuit de Xest. En ell van participar els atletes locals Rafa, Victor i Diego (d'Alberic). Victor i Diego formaran part del Club Triatló Guadassuar per a la nova temporada 2011. Benvinguts i ànim en aquest nou esport per a vosaltres que tant vos apassionarà.
El passat dissabte 23 de octubre vàrem anar a Higueruelas per tal de fer una excursió en la BTT. Per a l'ocasió ens ajuntarem part dels btteros del poble pertanyents a diferents clubs, com el Club Triatló Guadassuar i el Cuc.
Els integrants de l'excursió vàren ser: Monxo, Mario, Pepe Masip, Jose Bou, Paco Medes, Ximo Porcar, Juan Antonio, Bomba i Javi Gigante.
Objetivo personal teniendo en cuenta mi condición de triatleta malo, bajar de 2h 30min, con el sector ciclista un tanto corto.
