dilluns, 31 de maig del 2010

TRIATLO CULLERA 2010

Polsant en la màquina de Bernardino podeu veure les fotos dels partipants del Club a Cullera. Properament posarem les classificacions de tots ells, i encara estem a l'espera d'una crònica d'aquestos.

dimarts, 25 de maig del 2010

XII MARATÓ i MITJA CASTELLÓ - PENYAGOLOSA. l'IL·LUSIÓ FETA REALITAT. PER DIDAC MOYA CANUT


En primer lloc agrair als meus pares l’haver-se conegut al seu dia perquè gràcies a això jo vaig estar allí a les 6 del matí. I demanar perdó a la meua dona i filla pel poc cas que els he fet en estos últims 2 mesos.

Gràcies a tots aquells que m’han recolzat i gràcies als què han desconfiat de mi, gràcies per no recordar-m’ho més d’una vegada.

Només comentar que esta prova és purament psicològica, també física, ja que has de recórrer 65km, però 70% psicològica. Es compon de 2 mitats i has de saber guardar en la primera mitat per a poder acabar la segona.

Doncs bé, una vegada feta esta introducció vos conte; La meua meta era acabar, i la meua gran meta intentar fer-ho en 12 hores. Tenia uns temps marcats en cada control i així poder saber si la carrera anava per bon camí. Al primer control (Serra Borriol) arribe amb el temps previst, encara que en el km5 tota la carrera passa per una senda d’una persona i es fa tap, estaria uns 15min parat. En el segon i tercer control estic en ritme de 12 hores (Les Useres). Ací acaba el que seria una carrera de muntanya normal i corrent, però queda la mitat de la carrera en distància, però el pitjor física i psicològicament. Tot just eixir de Les Useres és una costa d’uns 5km, al poc de començar-la m’apareixen punxades de rampa en el quàdriceps dret, alcance a una xica que va un poc més lentament que jo i seguisc el seu ritme per a no carregar-me, abans d’arribar a la cima em desapareixen les punxades. La meua sorpresa és que a pesar de la disminució del ritme arribe al quart control (Torrocelles) amb 20 minuts d’avanç. En este control-avituallament hi ha de tot, pizza de tomaca, de ceba, rosquilletes, llonganissa de pasqua, i em reprimisc de tot per por de que em sente malament perquè ens seguix la pujada més dura de tot el recorregut. Ací es veu de tot, gent estirant, gent amb les sabatilles llevades i fregant-se els peus, companys xarrant despreocupant-se del que ens precedix. Jo em prenc el meu temps, estire bessons, quàdriceps i celles, i au a per ella, "La Lloma Bernat". Pujada alegre i sense pausa, pensava "si pare ja no arranque" pensava en la meua família, en les meues dos xiquetes que no havien pogut vindre a veure’m acavar, però havia d’arribar per elles, plore un poc, tornen les punxades i intente no forçar, i de sobte s’acaba la pujada. Sense pressa però sense calma direcció a Xodos, quint control. Quan divise Xodos a uns 2 km veig el rellotge i estic 1 hora per davall d’allò que he estimat, i em pose en ment arribar en 11 hores. L’entrada a Xodos és com el calvari de Cullera però amb pedres, és curiós veure un zig-zag de gent que està davant meu i pensar ho tinc de pujar, i no hi ha un altre camí per a arribar a este poble? En el control més plàtans, dàtils, gel i estirada de quàdriceps. A l’eixida de Xodos està la pujada de "El Pla de la Creu", anem unes 10 persones però ningú parla, pareixia una processó. Ací és on se’m col•lapsa el quàdriceps, la simple punxada es convertix en dolor intens, pare un minut, estirada i pensaments positius, la família, els amics, les 11 hores, i a seguir, pense a gastar més la cama esquerra com a suport per a pujar escalons i pedrots. Arribe dalt de la costa i ve una lleugera baixada, no m’atrevisc a córrer perquè m’avisa el quàdriceps. Encara queda la rematada final "La Banyadera" una pujada que em deixa quasi desfet, però a l’arribar dalt pense en les 11horas, queden 5km i pràcticament de descens, m’ixen forces d’on no hi ha, em pose a trotar suau, el quàdriceps no em deixa però jo seguisc i al final este desistix i ja no torna a donar estirades, ja sent la megafonia de meta, vaig entre llàgrimes les meues xiquetes no estan però acabe per elles. A l’arribar a meta allí està Jose Luis Hortelano, del c.a.guadassuar ¡¡molt be, molt be, com que 12hores, vas a fer menys d’11 hores!!

Arribe desfet, content i plorant al mateix temps, però he arribat (primer objectiu), i en menys de 12 hores (segon objectiu). La pena és que les meues dos xiquetes no estan. L’any que ve estaran i ho celebrarem junts.
Club triatló guadassuar
clubtriatloguadassuar@gmail.com
GUADASSUAR - VALÈNCIA